El sistema judicial
en España
En el "Menorca" del sábado, día dos de febrero, sale un artículo, referente a un indulto del último Consejo de Ministros, a propuesta del ministro de Justicia, de una joven valenciana condenada a un año y diez meses de cárcel, a cambio tiene que realizar treinta días de trabajos en beneficio de la comunidad.
El delito: hacer uso de una tarjeta de crédito que se encontró, gastando 193 € para comprar comida y pañales para sus hijas. Me pregunto, cuántos días de trabajos a favor de la comunidad tendrían que realizar, los políticos y altos cargos que hacen un uso indebido del dinero de los contribuyentes día a día según los medios de comunicación para saldar sus deudas con los ciudadanos.
Hace falta un consenso entre los políticos para llegar a acuerdos que vayan en dirección contra esta descomunal corrupción.
Que se centren más en buscar soluciones a la creación de empleo, porque ya son casi seis millones de parados, y muchos de los cuales no tienen nada para dar de comer a sus hijos
¿Acaso la justicia no es igual para todos? según el Capítulo dos Artículo catorce de la Constitución todos los españoles somos iguales ante la ley.
Tomeu Olives Camps
Maó
Carta oberta
Els veïns del nucli històric de Maó malvivim des de fa temps immersos en una gran problemàtica, generada per la caòtica convivència entre els establiments d'oferta complementària i la població resident al nucli històric.
Aquesta problemàtica genera molt de malestar entre el veïnat. Davant la impotència de trobar una solució a curt termini, existeix el perill d'un despoblament gradual del nucli històric. Això comportaria com a conseqüència immediata un deteriorament del teixit urbà, amb un descens del comerç de proximitat, un abandonament de cases, que cauen en desús, i la pèrdua de la identitat de la ciutat.Però, quina qualitat de vida pot oferir a les famílies un carrer residencial, on hi ha locals que tenen la seva punta d'activitat a les tres, quatre, cinc o sis del matí?
Es tracta de trobar un equilibri entre activitat econòmica i ús residencial, sense oblidar que en cas de confrontació preval sempre el dret al descans del veïns, i així ho garanteixen les lleis i en primera instància la nostra Constitució.
Els poders públics tenen l'obligació de fer respectar les lleis i vetllar per l'ordre establert. Des d'aquesta premissa parteix la nostra petició, basada a l'article 3 del Reglament de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Maó.
En primer lloc, volem manifestar que aquests veïns afectats (els quals sempre i en tot moment han tingut la comprensió i el recolzament de l'Associació de Veïns Molí des Pla) abans d'arribar a aquesta petició s'han avingut a la mediació oferta per l'Ajuntament, entre propietaris d'establiments i plataformes veïnals, però en tots els casos, el temps ha demostrat que la mediació ha fracassat. Per tant, ja és hora de demanar la tutela efectiva dels poders públics, és totalment necessari que l'ordenança d'horaris d'establiments d'oferta complementària d'aquest municipi reculli les nostres peticions, i ens empari davant aquests abusos i la vulneració dels nostres drets fonamentals, article 18 de la Constitució espanyola, el dret a la intimitat personal i familiar. Des d'aquest púlpit cridam: prou n'hi ha, està en joc la salut i la qualitat de vida de les nostres famílies.
En cap moment, la nostra intenció és suprimir l'oci nocturn al municipi, només volem un model d'oci nocturn més assenyat, més adient a la nostra illa, no potser en cap cas un model d'oci nocturn com el de Salou o Eivissa, perquè la realitat d'aquesta ciutat és molt diferent a aquells indrets.
La nostra proposta és la següent: volem que l'oci nocturn estigui present als carrers del nucli residencial fins a una hora prudent, fins a les dues de la nit o fins a les dotze, en segons quin casos, i que després es desplaci a altres zones més adients del municipi, un recorregut que vagi de dalt fins baix, o sigui des del centre fins al port de Maó.
Creim que una convivència sana és possible, però per fer-la efectiva aquest Ajuntament de Maó, elegit democràticament a les urnes, ha d'escoltar les peticions del seu poble. La participació ciutadana és una de les pedres angulars del nostre sistema democràtic, per tant, se li ha de donar el pes i el respecte que mereix.
No hem d'oblidar que l'Administració té el deure legal d'actuar quan es vulneren els drets dels ciutadans i que responen patrimonialment per la seva inactivitat o omissió, dintre d'aquesta activitat s'engloba també l'actuació de les seves autoritats, funcionaris o agents, article 54 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local i l'article 223 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.
Associació de Veïns Molí des Pla
i Plataforma Convivència Sí.
Maó
La Administración: el huevo o la gallina
Si a una ama de casa sabiendo que para comer, debe cocinar lentejas para llegar a final de mes, decide cocinar pollo al cava con guarnición, es evidente y diáfano para todo lector, que a esa señora le faltará dinero y deberá pedirlo prestado.Con las cuentas de la nación pasa exactamente lo mismo. Si los ingresos del estado dan sólo para mantener uno, dos, o tres niveles de Administración, mantener cuatro como ocurre en España, es una ruina.
Las soluciones hasta ahora empleadas para aumentar esos ingresos, que permitían seguir manteniendo la actual estructura del estado, a costa de alimentar el déficit público, de cercenar recursos de otras partidas básicas que conforman nuestro sistema de bienestar social y desarrollo, o aumentando impuestos e inventando nuevas tasas, son medidas injustas que maquillan pero no solucionan.
Y ahora me pregunto yo ¿Que es primero el huevo o la gallina? ¿La actual representación política desmesurada o los ingresos necesarios con que hacerle frente?
Si la señora de mi ejemplo, cocinara lentejas en lugar de pollo al cava con guarnición, no tendría ningún problema para comer todos los días del mes. Si el Estado español redujera el número y tamaño de su Administración, y lo acomodara al nivel de ingresos que puede recaudar, sin tener que retraer más derechos y recursos, evidentemente, no tendría que exprimir y empobrecer a sus ciudadanos.
¿Necesitamos esta desmesura de representantes políticos que solo tiende a aumentar para justificarse a si mismos y alcanzar más y más cuotas de poder e influencia? A la vista de los escándalos de corrupción que ponen a nuestro país, según Transparencia Internacional por detrás del país africano de Botswana, está clarísimo, para aquellos que quieran verlo, que la respuesta es, no. Con una Administración menor, unas leyes de transparencia, y un número de representantes políticos, equiparables a la media europea, España y los españoles llegaríamos sin problemas a final del mes.
Por lo tanto vamos a dejarlo claro. Seamos realistas con lo que este país puede permitirse. El expolio del bienestar y del bolsillo del ciudadano, a que estamos sometidos, no debe servir desde ya, para alimentar la opacidad y esa nuestra mega- representación política del Estado, que para más indignación se ha revelado ineficaz, interesada, mentirosa y en parte corrupta. Es necesaria una nueva reestructuración de la Administración, que tenga en cuenta la realidad fiscal y política del país. Se precisa urgentemente mayor transparencia y mejores vías electorales que permitan, el surgimiento de una nueva clase política con vocación y preparación, dispuesta para dirigir este país, y no como estamos viendo, desde hace unos años, para utilizarlo y corromperlo. De lo contrario, o romperemos el huevo o mataremos a la gallina.
Jordi Viola Giner
Alaior