Sense informació no es poden retre comptes
Què succeí durant les càrregues policíaques d'Atocha el 25-S? Quantes identificacions realitzen les forces de seguretat i quina és la seva motivació? Quants incidents racistes, xenòfobs o discriminatoris es produeixen cada any? Quantes persones hi ha sense habitatge?
Totes aquestes dades són crucials per avaluar el respecte als drets humans a Espanya. Però no es recullen, o no són accessibles. La transparència és una obligació internacional: diversos mecanismes internacionals han vingut demanant a Espanya de manera reiterada que reuneixi i publiqui dades sobre discriminació, violència sexual o drets econòmics i socials com la salut i l'habitatge. Examinem els següents tres exemples.
En el cas dels incidents racistes, xenòfobs i discriminatoris, no es publica informació sobre el número d'identificacions realitzades a la via pública per les forces de seguretat, o sobre la seva motivació. Tampoc es coneixen el resultats d'aquests controls, ni les persones afectades per aquestes segons la seva nacionalitat, origen ètnic i racial. Sense aquestes dades és impossible combatre el racisme i la discriminació, ni garantir l'accés de les víctimes a la justícia.
Tampoc existeix informació sobre violència sexual contra dones o fietes, més enllà de les estadístiques sobre violència de gènere a mans de parelles i ex parelles. Conèixer la magnitud i prevalença de cada una de les formes de violència de gènere a Espanya, així com el seu abast i la resposta judicial davant les denúncies, és una passa necessària per acabar amb la impunitat i la manca d'accés a la justícia que pateixen les dones.
L'avaluació permanent de l'impacte de les polítiques, especialment en un context de crisi econòmica, constitueix una obligació per a les autoritats. Però com vigilar efectivament sense comptar amb les dades necessàries? Amnistia Internacional ha exigit un estudi d'avaluació de l'impacte en drets humans envers els col·lectius vulnerables en el marc de l'aplicació de la reforma sanitària, o respecte al dret a l'habitatge, on no existeix una definició homogènia al conjunt de l'Estat sobre persones sense llar.
Fa més de vuit mesos que la Llei de Transparència entrà al Congrés per ser debatuda. Però no es coneix encara quan acabaren les ampliacions de terminis per a presentar esmenes al text. La Coalición Pro Acceso, que reuneix 65 organitzacions, entre les que es troba Amnistia Internacional, senyala al menys cinc punts febles a l'actual projecte de llei de transparència: no reconèixer el dret d'accés a la informació com un dret fonamental; no incloure a totes les institucions públiques -per exemple, el Tribunal de Comptes-; excloure molta informació auxiliar -notes, esborranys-; permetre el silenci administratiu i establir un organisme de supervisió que no és independent -dependrà del Ministeri d'Hisenda-. A més, les excepcions a l'accés a la informació, que afecten a seguretat nacional, la defensa, les relacions exteriors i altres, no poden anar en detriment d'obligacions contingudes en altres normes. Això podria afectar als avenços sobre la difusió de les exportacions de material de defensa espanyol recollides a la llei 53/2007 sobre el control del seu comerç exterior.
Amnistia Internacional
Menorca
Decisions erràtiques en l'atenció dels malalts d'alzheimer
El passat 13 de maig, a la darrera Junta del Patronat de l'Hospital Municipal de Ciutadella, va quedar aprovada la proposta de realitzar tallers d'estimulació cognitiva a la Residència Geriàtrica Municipal, és a dir, de realitzar tallers adreçats a malalts d'alzheimer i altres trastorns cognitius. La iniciativa seria molt ben vinguda si no fos perquè dos mesos enrere el Consell insular de Menorca va renunciar a obrir un centre de dia específic per malalts d'alzheimer i altres trastorns cognitius a Ciutadella, en un local cedit per l'ajuntament i que havia suposat una inversió de més de 250.000 euros per equipar-lo i adequar-lo a les necessitats dels malalts.
Des del PSM Més per Menorca vam fer un vot d'abstenció a la proposta de posar en funcionament els tallers d'estimulació cognitiva al Geriàtric Municipal per diversos motius.
Primer, perquè pensam que és molt poc seriós que el Consell insular, institució que ha d'oferir aquest servei específic i que una volta disposava d'un espai adequat hi va renunciar, just dos mesos després encomani a l'Ajuntament de Ciutadella que posi en marxa aquests tallers al seu municipi, després de repetir insistentment que no podia obrir el Centre de dia per malalts d'alzheimer de Ciutadella per falta de demanda. Hem de recordar que al plenari del mes d'abril, en tractar-se aquest tema, l'equip de govern municipal del Partit Popular va fer un vot contrari a "Instar al Consell Insular a reconsiderar la decisió de rescissió del conveni subscrit amb l'Ajuntament de Ciutadella per tal fer realitat el Centre de dia per malalts d'alzheimer de Ciutadella" i acte seguit, aquest mateix equip de govern, sense cap escrúpol, dóna per bo que el Consell Insular ens demani que posem en marxa aquests tallers en les instal·lacions municipals, quan, a més, no es va aixecar ni una cella quan el Consell Insular hi va renunciar. Aquesta decisió posa de manifest que les reivindicacions de l'equip de govern municipal en matèria social són molt poc exigents.
Segon, un servei que des del PSM Més per Menorca consideram imprescindible, com ho és el de l'atenció preventiva de les malalties cognitives, hauria d'oferir-se en unes instal·lacions adequades, que permetin anar augmentant les seves activitats, si és necessari, perquè l'experiència demostra que la posada en marxa d'un nou servei assistencial als seus inicis compta amb poca demanda emperò que, una volta es fan extensives les millores que s'aconsegueix amb els malalts, la demanda va creixent. En podem trobar exemples al municipi, com ara el Servei d'Ajuda a Domicili que va començar amb un nombre d'usuaris que podies comptar amb els dits d'una mà i que a dia d'avui atén a més de 170 usuaris, o el mateix Centre d'alzheimer de Maó que també va començar amb pocs usuaris i ha anat creixent. Hem de pensar, a més, en la pèrdua de qualitat que pels usuaris de la residència geriàtrica municipal representarà intensificar-hi la seva activitat ubicant-hi més serveis. Per tant, el planificar més serveis a la residència geriàtrica amb més usuaris que atendre, pensam que és una planificació desencertada i erràtica envers l'atenció de les persones majors i poc realista en relació als futurs usuaris malalts d'alzheimer i altres trastorns cognitius.
Tercer, la posada en marxa d'aquests tallers no suposarà l'aportació de personal per part del Consell Insular, sinó que s'hauran de realitzar amb els recursos humans existents actualment a la residència geriàtrica municipal, personal que a les seves tasques habituals haurà d'afegir noves tasques, especialment els de les àrees de: psicologia, gerència, administració... Esteim pendents de conèixer quines aportacions farà el Consell Insular per tal que el Patronat posi en marxa a partir de l'octubre aquest nou servei. També falten per definir altres aspectes importants: no s'ha previst el circuit d'accés dels usuaris; tampoc es compta, encara que sigui en forma d'esborrany, d'una proposta de reglament específic que ha de guiar aquest nou servei; no sabem el cost que representarà pel Patronat; no sabem quins preus públics s'establiran a pagar per part dels usuaris... Ara bé, el Patronat ja ha donat la seva conformitat a tirar endavant amb la iniciativa, esperem que tots aquests aspectes quedin resolts abans.
Quart, esteim en contra de tancar espais i serveis assistencials que suposen qualitat de vida per les persones majors. El centre de dia per malalts d'alzheimer havia d'alleugerir les àmplies llistes d'espera existents per accedir a una plaça de residència geriàtrica. Les activitats preventives són una eina fonamental ja que retarden significativament l'agreujament de les malalties cognitives i milloren la qualitat de vida de les persones que les pateixen, amb una atenció que va més enllà del propi usuari. Actualment la residència geriàtrica municipal té una llista d'espera de 60 persones, 30 que tenen concedida una ajuda per dependència i 30 que estan a l'espera que se'ls reconegui una ajuda. Per tant, no atendre a temps i amb els recursos necessaris les malalties cognitives farà que en un breu termini de temps s'hagin d'obrir noves places de residència geriàtrica, amb una despesa molt més elevada.
És per aquests motius que, tot i sabent de les necessitats existents, des del PSM Més per Menorca vam fer un vot d'abstenció a la proposta de realitzar tallers a la residència geriàtrica municipal.
Grup municipal del PSM Més per Menorca a l'Ajuntament de Ciutadella
I tu, quina sanitat
i educació vols?
Avui més que mai, és important mantenir el debat sobre com ens afecten a Menorca les decisions polítiques del Govern de l'Estat tant a nivell sanitari com educatiu, ja que aquestes estant minvant d'una manera dràstica els drets de tots els ciutadans, drets que ja fa temps vàrem adquirir amb tant d'esforç. Així mateix, consideram oportú ampliar l'espai de participació per aquest debat, obrint un col·loqui amb dos professionals que han gestionat des de l'administració pública l'àmbit sanitari i educatiu. Per això, us convidam a participar demà dijous, dia 23 de maig, a l'Agrupació Local del PSOE Ciutadella (Carrer Sud, 21 baixos) a la xerrada-col·loqui "I tu, quina sanitat i educació vols?", on comptarem amb la presència del metge Antoni Gómez Arbona i del mestre Joan Coll Pons.
Maria Cabrisas
Regidora del PSOE a l'Ajuntament de Ciutadella