Què pensa la nostra joventut?
La setmana passada vaig llegir al "Diari" un article d'opinió de Dino Gelabert que me va fer pensar. El vaig llegir per correu electrònic i no tinc la seva còpia, per tant potser no recordi exactament el que deia, però el que jo vaig extreure de la seva lectura és, que la societat els exigeix als joves, que prenguin les regnes per treballar un futur millor, i ell demanava per què no se'ls ha de deixar viure el present assaborint plenament de totes les coses que els brinda aquest moment actual sense preocupar-se pel futur.No sé si vaig interpretar bé els seus raonaments. La meva primera reacció ve ser la de pensar que, com que a la nostra joventut se'ls hi ha donat tot fet i pocs esforços han hagut de fer per tenir tot el que els feia falta o desitjaven, seguien amb la mateixa inèrcia de no tenir que passar pena per aconseguir res i que no tenien per què preocupar-se pel demà.
Els meus raonaments no me van acabar de convèncer, ja que l'articulista no mereixia tenir aquesta meva opinió d'ell, i vaig recordar que les filosofies orientals van calant en la nostra actual forma de pensar, el viure l'aquí i l'ara, que el futur és una quimera, una il·lusió i que tan sols el present és el món real i és l'únic cert. Pot ser que aquestes maneres de viure siguin millors que les que primen en la nostra societat, i si no millors, tan respectables i dignes de consideració com les que ens han imposat els nostres temps.
Si fos aquest el pensament de Dino Gelabert, segurament ho és el de molts joves i si són ells , o en ells descarreguem el pes del futur, ens haurem d'espavilar molt per canviar el pensament i la forma d'actuar dels nostres polítics i de pas, de tota la societat.
El que sí és cert són els canvis que vivim, són tan desproporcionadament ràpids que molts els tenim mals de pair.
Margarita Bosch Mesquida
Ciutadella