Ja està bé!
Sr Antoni Camps, qui és vostè per criticar la feina desinteressada que fem des de les APIMAS a Menorca?Vostè considera que les APIMAS de Menorca no són representatives. És la seva opinió. Però no sé si sap que estem dintre d'un règim democràtic. El mateix que els dóna a vostès majoria absoluta amb un escàs 24% del cens electoral.
Té raó quan diu: "La comunitat educativa no és el STEI, ni el Moviment de Renovació Pedagògica, ni la FAPMA." Cert!! No són "sols" aquests, també ho són totes i cadascuna de les APIMAS de Menorca, tots i cadascun dels centres de primària de l'illa, tots i cadascun dels centres de Secundària de Menorca, l'Associació de directors i directores d'educació Secundària de Mallorca i de Menorca, la UIB, filòlegs, pedagogs..., i tots opinen el mateix sobre el daltabaix pedagògic que suposarà l'aplicació del TIL.
Els membres de les APIMAS son elegits pels pares i mares. Per tant, estem totalment legitimats per fer la nostra feina. Pot ser algú no ens hagi votat. Pot ser algú no sigui soci de cap APIMA. Pot ser a algú li agradaria que la ideologia del membres de la seva junta fos diferent. Pot ser. Però tot açò s'arranja votant. Pot ser vostè es trobi més atret per altres règims, però el democràtic és el que tenim ara, i el que ens legitima, tant a jo com a membre de una APIMA, com a vostè.
Vostè no és ningú per qüestionar la legitimitat d'uns pares i mares que fem feina única i exclusivament pel benestar i l'educació del nostres al·lots. Quina legitimitat li dona a vostè mentir quan diu que ningú li ha fet saber d'assemblees ni de reunions per discutir el TIL? Quina legitimitat li dona mentir dient que no ens mou el benefici dels alumnes, sinó el nostre propi interès? Som pares i mares, què creu vostè que pot ser més important per noltros que el benefici dels nostres fills? Els qui formem part de les APIMAS, tenim tot tipus de ideologies, però tots fem feina desinteressadament en hores que manllevem a la família en benefici del nostres fills, i de retruc, a tots els alumnes. Ningú no ens paga amb sobres de diners per posicionar-nos d'una o altra manera. En canvi vostè si que cobra per fer la seva feina pública. Però, cobra per mentir, insultar-nos, i faltar-nos al respecte?
Cóm que no volem que els nostres fills millorin les competències en anglès? Qui li ha dit aquesta bestiesa? Els mateixos que diuen que els alumnes no s'atreveixen a expressar-se per por de represàlies? Vostè lo que no té és vergonya!! Si en tingués ens demanaria perdó públicament, i acte seguit dimitiria.
El Decret de Tractament Integral de Llengües és una aberració feta amb els peus. Pel futur dels nostres fills és pel que ens preocupem. És tan ple de disbarats sense sentit que podríem omplir tot el diari. Deixeu-me citar un escrit de la FAPA de Mallorca:
"Perquè ho digui un decret...
Un enginyer farà un pont que no sigui segur?
Un metge aplicarà un tractament perjudicial per a un pacient?
Un bomber utilitzarà tècniques insegures a un rescat?
Idò, perquè un docent ha d'aplicar un projecte que perjudicarà l'educació i la formació dels seus alumnes?
I uns pares... deixarien als seus fills travessar aquell pont?
els deixarien en mans d'aquell metge?
Idò, acceptaran que es jugui amb el futur dels seus fills?
A Anglaterra hi ha una expressió que defineix històries que com aquesta, sense cap sentit, que no porten enlloc: "A rat race" (una cursa de rates). Però recordi Sr. Camps; "The trouble with the rat race is that even if you win, you're still a rat". Esper que li basti el nivell B2 d'anglès per entendre-ho. Ah! És veritat, a vostès no els demanen nivell d'anglès per fer política.
No passi pena, sempre ens quedarà Google.
Antoni Payeras urbina
Pare. Membre de l'AMPA IES JM Guàrdia d'Alaior. Vocal de FAPMA al Consell Escolar de Menorca
Alaior
Demanem a la Conselleria d'Educació que reconsideri la implantació del TIL
ADESME vol sortir al pas de les totalment desencertades afirmacions de l'Honorable consellera d'Educació quan afirmà el passat dimarts 11 de juny que els alumnes tenen por a lesrepresàliesdels professors" si expressen les seves idees. Fetes per paga en allò que és (o hauria de ser) un context solemne i institucional, com és la sèu parlamentària. En primer lloc dir que els directors i directores dels centres docents som els primers que hem de garantir el compliment de les normes de convivència per part de tota la comunitat educativa dins el recinte escolar, i el respecte als principis democràtics de l'Estat de Dret.
Tothom, dins les elementals normes d'educació i tolerància, té absolutament garantit, entre d'altres, el dret a la llibertat d'expressió. Evidentment, cadascú l'exerceix dins el rol que li correspon: alumne/a, professor/a, o pare/mare; ni l'alumne pot fer de mestre ni el mestre de pare. I si es produeix un cas puntual en què qualsevol membre de la comunitat educativa, repeteixo, alumnat, famílies o professorat s'extralimita en les seves funcions, els directors i directores intervenim per reconduir la situació amb els nostres mitjans i, en cas necessari, ho posen en coneixement de la Inspecció Educativa que actua en conseqüència.
L'Administració Educativa disposa idò de prou recursos per solucionar adequadament qualsevol incidència aïllada que pugui sorgir. De manera que l'afirmació de la consellera, a més d'incorrecte, presenta una extraordinària gravetat perquè s'afegeix a la campanya de desprestigi cap els funcionaris i el sistema educatiu que alguns grups polítics i mediàtics han posat en marxa a nivell de tot l'Estat amb l'objectiu de desmantellar la Funció Pública per estendre la contractació política a dit i els informes a mida, i també per imposar conceptes equivocats o mal plantejats com és el cas del TIL.
Perquè tenir una majoria parlamentària no dóna prou legitimitat com per no respectar ni escoltar la immensa majoria dels professionals i dels col·lectius implicats, i parlem en aquest cas com a mínim de les Associacions de Pares i Mares, el professorat, els Consells Escolars i els Equips Directius. Sembrar el dubte entre la societat sobre la professionalitat dels docents i sobre el funcionament dels centres no és el camí adequat senyora consellera. No esperem ja a aquestes alçades un gran lideratge educatiu o pedagògic, si no simplement que s'intenti gestionar l'Educació amb seny.
Per tant demanem a la consellera una rectificació, així com al seu representant a Menorca, el Sr. Hernández, que manifesti públicament si subscriu els punts de vista darrerament expressats per la consellera en el sentit de què l'Educació està sobredimensionada i de què l'alumnat pateix represàlies.
Estem parlant de l'Educació, de persones humanes, del futur del país, que no millorarà a cop de Llei ni a cop de TIL, si no tot el contrari. I si els dirigents polítics no hi posen remei amb consens i Pactes a llarg termini serà massa tard, de fet ja anem força enrere. Per tant demanem a la Conselleria d'Educació que amb caràcter urgent canviï aquesta estratègia destructiva, reconsideri la implantació del TIL i reprengui el diàleg amb els professionals i amb la comunitat educativa.
Rafel Andreu Güell
President d'ADESME
Desaparecen las becas de movilidad: ¿Qué hará el Consell?
Las becas de movilidad se destinan a ayudar a los estudiantes de las Islas que deben cursar sus estudios universitarios en centros de referencia como por ejemplo los de Barcelona. Actualmente estas becas se dan en ciertas condiciones tanto económicas como de rendimiento académico. Según las previsiones publicadas por el Ministerio de Educación estas becas quedan suprimidas, al tiempo que se endurecen las condiciones de acceso a las becas (por otros conceptos) tanto por criterios económicos (hay que tener menos ingresos anuales para acceder a las becas) como por criterios de rendimiento académico (las notas deben ser más altas).
Es cierto que la nueva normativa dificultará el acceso a los estudios universitarios de todos los estudiantes con menor capacidad económica, por ejemplo los estudiantes que viven en poblaciones con centros universitarios. Ahora bien, estas dificultades serán insoportables para los estudiantes menorquines. Los recortes en las becas y la supresión de la beca de movilidad significan un golpe de gracia para las familias y estudiantes menorquines que no pueden costear los gastos de dos domicilios (uno en Menorca y otro en Barcelona) y sus correspondientes facturas.
Doy por supuesto que la Administración Pública de Menorca, en este caso el Consell de Menorca, los Ayuntamiento de Menorca y el Govern Balear tendrán que explicar a los ciudadanos su connivencia y aceptación de esta medida de "ahorro" a costa de la igualdad de oportunidades de los estudiantes menorquines.
Lanzo estas preguntas a la Administración, particularmente al Consell, como Gobierno de Menorca, y al público en general
¿Quieren, el Consell de Menorca, el Govern Balear y los Ayuntamientos de Menorca, consentir y participar en la eliminación de la compensación por insularidad a los estudiantes de Menorca?
¿Aprueban el Consell de Menorca, los Ayuntamientos y el Govern Balear la desaparición de las becas de movilidad?
¿Creen los responsables de estas instituciones que si miran hacia otro lado, si no hacen nada, si no reaccionan, las madres y padres de los alumnos que no puedan iniciar o seguir sus estudios universitarios no nos daremos cuenta de la dejación de responsabilidad de significa su omisión?
¿Tendremos que esperar a octubre, noviembre, diciembre etc. para rasgarnos las vestiduras, leer y oir que "no tenemos competencias", "no podíamos hacer nada", "no lo supimos", "se aprobó en verano"?
Señoras y señores responsables de la Administración del Consell Insular de Menorca, del Govern Balear y los Ayuntamientos de Menorca, creo que ustedes, al ser depositarios de los intereses de los ciudadanos que les han elegido, tienen una responsabilidad con los ciudadanos. Pueden y deben ejercer su autoridad y responsabilidad en las instituciones y ámbitos correspondientes en defensa de los estudiantes menorquines.
Estamos en una cuenta atrás, es hora de reaccionar y actuar en beneficio de los estudiantes menorquines y en beneficio de la sociedad en general.
Bárbara Salvà Siquier
Sant Joan ralla en pla
Ja som en es mes de juny i comença a haver-hi olor de sa nostra festa -que no espectacle- tan estimada. Només d'una uiada i veim com s'homo des BE, caixers i cavallers, surten amb s'il·lusió ben nova. Com cada any, a provar i ambientar es BE i es seus cavalls.
Només pensar-ho, ja tenc es pèls de punta. Idò açò ès una molt bona senyal.Es replecs ja van amb totes i es veu sa gent amb ganes de festa, què dic, de festa grossa. Sentim es so des tambor i es fabiol i tot d'una deixam es mals de banda, i que es fotin fins passat festes. Som ciutadellenc i per açò vos dic que una de ses coses que hem de conservar i estar molt gelosos ès de ses nostres maneres de rallar i expressar. No tenen ni tindran mai sa mateixa força ni emoció per noltros dites d'una altra manera.
Que n'hi hagi prou de tractar a sa gent d'ignorant i de despreciar -com a poc, inferiorisar- sa nostra llengo. Voltros, sa gent de lletres, com deien en ben antic, teniu s'obligació de vetlar perquè es conservi i es tracti en sa consideració que mereix sa nostra llengo i es qui la ralla.
Dia des BE, s'homo des BE, es tambor i es fabiol, es cavalls, sa somereta, es caragols, s'ensortilla, ses carotes, sa colcada, sa beguda. Idò, açò són ses que t'arriben dins de tot i no ses altres. Amb lo polit que ès que hi pugui haver molts de fiets i fietes faguent sa capadeta i també al·lots i al·lotes, homos i dones, i majors faguent entre.
Saps què, no hi seria de més un cavaller, molt conegut per es sant joaners com en Xec Sa Mosca, donant bots i arronsant per on hi faci falta. Idò, com sabeu n'hi ha de coses qui es semblen, però no són lo mateix.
Repetesc, Sant Joan ralla en pla i com ell molts de noltros, encara. I esper que així sia per sempre.
Bon Sant Joan a tothom.
Antonio C. Pons Bosch
Ciutadella
n A petició de l'autor es manté la redacció original de la carta, per respectar el sentit que li vol donar (N de D).