L'or o el llautó? De metalls va avui
la història
Hem volgut deixar passar uns dies per tal de no escalfar més l'ambient.Han passat ja 2 setmanes del concert que Ramon Coll va oferir de manera altruista a la població maonesa i menorquina al gran Teatre Principal de Maó.Un concert compromès per ell mateix fa ja uns quants anys quan li va ser atorgada la medalla d'or de la Ciutat. La més alta distinció que concedeix l'Ajuntament a una persona.
En aquest cas a un gran pianista, de reconegut prestigi estatal i mundial. Un maonès que ha trepitjat els millors escenaris del món amb unes mans prodigioses i un art immens.
Per tant un artista de la seva magnitud que volia acabar la seva llarga i prolífica trajectòria de la manera més senzilla possible. A ca seva, al Coliseu de la seva Ciutat, amb la seva gent per donar les gràcies al seu públic.
Però lògicament les gràcies les havia de rebre també. De la molta gent que l'estima i de la molta gent que el té en alta consideració.
Per açò fa mesos i amb l'ajut d'en Kiev Portella vam proposar recuperar aquell compromís que havia ofert en Ramon Coll a la Ciutat.
Ho vam presentar al patronat els membres del Grup Socialista i va ser aprovat per unanimitat.
Lògicament les gestions posteriors són obra i gràcia de l'equip de govern i de la direcció del Teatre.
Al concert del passat 21 hi vam assistir 6 dels 8 regidors i regidores socialistes. Malauradament jo no hi vaig poder ser per trobar-me a Barcelona defensant el treball final d'uns estudis de mestratge.
I els 6 membres del grup socialista van tenir la mateixa sensació que el propi Ramon Coll va explicar en la seva carta dies després.
Un acte deslluït, sense ganes. Sense les ganes i la il·lusió que mereix la persona que ostenta la més alta distinció de la Ciutat.
Per tant, des del nostre grup entenem les lletres expressades pel mateix artista i que transpiren una forta sensació de desil·lusió. De frustració fins i tot.
Sentiments que en cap cas hauria d'haver sentit en Ramon en el moment del seu comiat.
Un acte idò que hauria d'haver estat en consonància al metall de la seva medalla i que en canvi va resultar deslluït.
I pocs dies després va venir el llautó. La carta de la batlessa que va ser inoportuna i que més allà de resoldre les coses les va empitjorar molt més.
Tenia una oportunitat, demanar disculpes i esmenar l'error i fins i tot oferir un nou esdeveniment cultural.
I, en canvi, va envestir de la manera més deplorable: responsabilitzant el propi artista i el seu art.
Va demostrar molt poca sensibilitat i molt poc criteri. Sabem quins actes culturals li agraden al PP. Però no es pot abandonar aquesta Cultura que, per molt que no sigui de masses i per alguns anomenada minoritària, sense cap dubte ha de ser escrita en majúscules.
Amb les mateixes majúscules que hauria d'haver escrit el Teatre Principal de Maó el nom del maonès Ramon Coll en el concert del seu adéu.
Vicenç Tur
Portaveu Grup Municipal del PSOE a l'Ajuntament de Maó
Fundació Rubió, un castañazo previsible
Cultivar el altruismo o el mecenazgo es un imperativo vital para crear un mundo justo, compasivo y habitable. Y eso es posible a través de las fundaciones.
Esa es la teoría, si no se pervierten los fines fundacionales...En la práctica, en Galicia por ejemplo, han padecido la reciente quiebra de la Fundación Cela. Un importante legado para el pueblo, dilapidado y perdido para siempre. Y en una conocida fundación cultural menorquina vamos por el mismo camino. Allí se sientan en su Patronato patronos que cobran mensualmente sin trabajar y quien cotiza es la cónyuge de otro, que también cobra y que tampoco aparece por el negocio. Y así durante años, como si nada, alentando proyectos alejados de los establecidos en los fines fundacionales y dedicándose a liquidar en vez de gestionar.
Tras veinte años de ingratitud, deslealtades e inoperancia en la Fundación Rubió Tudurí-Andrómaco no quedan ya excusas creíbles. De hecho no se las cree ni Hacienda que les abrió expediente y les sancionó estrepitosamente.
Lo de Quintana y la Fundació Rubió es anti natural y dura ya demasiado, y la sociedad menorquina no es la culpable del sonado memoricidio a la figura del mecenas Fernando Rubió.
Se han gastado el presupuesto de diez años en pleitos temerarios y del pasado ejercicio ya se habla de casi 200.000 euros en pérdidas.
Los responsables de los desaguisados tienen que irse, así de simple, para que la fundación cultural, que no saben o no quieren gestionar, pueda empezar a recuperar estima y crédito social.
Mientras ellos sigan, esto no se arregla. Por favor, no imite mas a la Castaño y váyase Sr. Quintana. El legado Rubió era para toda la Isla, no solo para Uds.
Josep Roselló Rubió
Maó
El per què de la protesta és ben
senzill d'explicar
Fa 15 o 16 anys que sóc usuària de la piscina, des que va obrir les portes que hi venc. Els beneficis que m'ha aportat són impossible d'anomenar, la llista seria llarga. No em podia quedar sense fer res davant la incertesa de no saber si podré tornar el curs vinent. I pensant que em seria molt difícil trobar una alternativa assequible donades les meves condicions físiques.Record el que va costar obrir la piscina municipal, sé molt bé que es un servei econòmicament car, però si pens amb els centenars de persones que hi he vist desfilar, un gran percentatge per motiu de salut. Ja no em sembla tan car. És un servei bàsic.Per això deman per favor que no tanquin la piscina i que preservin el que per jo és el factor més valuós de la piscina. El gran equip de professionals que hi treballen.
Avui és un dia trist, es poden quedar sense feina els qui fins avui es cuidaven i es preocupaven (amb els seus coneixements i anys d'experiència) que els més de 700 usuaris gaudeixen i exprimeixin al màxim les possibilitats de la piscina.
Vull ser optimista.
No deixem tancar Sa Piscina Municipal de Ciutadella.
Perquè Sa Piscina és molt més que un esport.
Perquè Sa Piscina és on els metges et recomanen anar per un gran ventall de lesions.
Perquè Sa Piscina és on els nostres fills han après a nedar.
Perquè Sa Piscina és on els avis es mantenen més vitals i saludables.
Perquè Sa Piscina és l'espai on adolescents han trobat el su esport de competició i on hi dediquen moltes hores d'entrenament.
Perquè Sa Piscina és on es realitzen diversos cursets de manteniment, salut cardiovascular per a totes les edats.
Perquè Sa Piscina és on es realitzen diversos cursets terapèutics per a persones amb discapacitat, esclerosi múltiple, càncer....
Perquè Sa Piscina és molt més que un esport, és un servei municipal que no es pot retallar.
Sílvia Arguimbau Pons
Ciutadella
L'Ajuntament només creu en lo privat!!
En referència a l'article publicat dissabte 29 de juny sobre la pujada de les tarifes del poliesportiu voldria fer unes puntualitzacions:
1- Quan el Sr. Botella i el seu equip de govern, que es evident que tots han recolzat aixó diu: "El poli supone una competencia para las empresas privadas que puede considerarse desleal" "Creemos en el libre mercado, en la iniciativa privada". Em sembla bé que es preocupi per l'empresa privada, però sense descuidar els ciutadans. El poliesportiu municipal no pot ser un negoci, precisament els usuaris que hi van ho fan per les tarifes ja que a l'empresa privada pagues més, però també t'ofereixen més. Un no pot preocupar-se només per lo privat però cobrar sou públic, això sí que és deslleial.
2- Quan es pregunta: "¿por qué tengo que pagar yo que usted quiera nadar?, ¿por qué tengo que pagar yo que gente utilice el poli como ocio puro y duro? Tota aquesta gent a la que es refereix i jo ens demanem: Per què tenc que pagar jo unes figures noves de betlem de 6.000€ cada una quan ja en tenim unes. Per què tenc que pagar jo 12.000€ per un concert de "La Oreja de Van Gogh" quan siquiera hi vaig anar? Per què tenc que pagar jo per unes banderetes amb la imatge de La Mare de Déu de Gràcia que adornen els carrers de Maó per les festes?
3- I per últim però no menys important, com pot tenir el valor de dir "defendemos los intereses de los ciudadanos de Mahón", quan sabent els problemes econòmics pels que està passant actualment la població es permet el luxe de pujar el bono familiar a més del doble!!! Sap quantes famílies tindran que donar-se de baixa perquè no s'ho podran permetre? Però a vostès això els hi és igual, l'important és que l'empresa privada no s'enfadi.
Sr. Botella vostè i els seus companys incluida la Sra. Batlessa, s'estan lluint. Si no creuen en lo públic, marxin i deixin pas a la gent que sí que creu en lo públic i que gestionin els doblers de tots els ciutadans de Maó de forma coherent.
Joan Venegas Villalonga
Maó