Enganyats
Últimament s'ha parlat molt en els medis sobre el canvi d'ubicació de l'estació d'autobusos, que es va instal·lar "provisionalment" fa quatre anys a la Plaça Menorca.
Durant aquest temps els veïns no hem aturat de fer arribar les queixes i el malestar que significa per noltros l'anar i venir d'autobusos, agreujat amb molt a l'estiu, als diferents equips de govern.
No hem fet cartes a premsa, hem volgut resoldre-ho pels canals oficials, amb reunions amb partits polítics, regidora de Mobilitat, senyor batle i inclús telefonant directament al conseller de Mobilitat de CIME. S'han realitzat proves sonomètriques (de renous) a domicilis que han sortit, com era d'esperar, que els renous es trobaven molt per damunt del permès per llei i del que poden suportar les persones.
Bé, tot el que hem aconseguit, anant pels canals oficials ha estat incompliment de les promeses. Moltes gràcies senyors polítics, perquè no hem aconseguit res culpa de que estan més preocupats per les seves picabaralles internes i entre institucions que del malestar dels seus ciutadans.
Jo només em demano si els veïns de la Plaça Menorca no mereixem el mateix descans i qualitat de vida que els demés ciutadans de Ciutadella..
També em demano perquè dues empreses privades fan ús de dos espais públics com son la Plaça des Pins i la Plaça Menorca, on hi ha parcs infantils i com passava abans a Plaça Menorca, son lloc de trobada per joves i fillets quan anaven o venien de l'escola, i en general de tots els ciutadans. Senyors dels partits polítics, potser que posin fil a l'agulla en aquest tema.
Les queixes ja no són només de renous, que en són moltes dia i nit, sinó també de salut, perquè estem respirant el gasoil dels motors contínuament, les nostres cases estan plenes de pols negre, els nervis a flor de pell. Considerem que una plaça pública no és un lloc adient per posar-hi una estació d'autobusos, ni que sigui provisional, ja sabem que no és el moment de fer inversions econòmiques, però sí que poden tenir un poc d'imaginació i sobretot posar-se d'acord entre tots per a no perjudicar als ciutadans, que a la fi són per els qui fan feina, no ho oblidin.
Tònia Orfila
Toni Florit
Isaac Florit
Francisco Mascaró
Janet Alzina
Pau Gener
Joana Marques
Gemma Pol
Javier Mª Urdanibia
...i altres veïns
Ciutadella
En resposta al sr. Juan José Gomila Félix
Sr. Gomila. Llegint el seu escrit d'opinió publicat en aquest mitjà de comunicació del divendres 9 d'agost, em veig amb l'obligació moral d'escriure unes línies en repulsa de les afirmacions que en ell hi ha vessades.
En primer lloc, dir-li que no conec la seva condició professional, però pel què diu, dubt molt que es dediqui a la docència. Més bé les afirmacions semblen estar fetes des d'un punt de vista polític i, com se sap, política i educació no són ni haurien de ser parella de fet.
Com a pare de dos fills menors crec que és imprescindible un bon coneixement de diverses llengües i és necessària la potenciació de llengües estrangeres a l'escola, però aplicant-se amb seny i de forma paulatina des de la base, poc a poc, a mig termini, sense menysprear la identitat de poble que som. Em va saber molt greu haver de rebre dues cartes per correu postal, recordant-nos a mi i a la meva dona que, com a pares, podíem triar una llengua d'ensenyament en el procés de lecto-escriptura diferent del català (que no vol dir fer-ho tot) per al nostre fill Jan. Tot això després d'haver estat informats per altres mitjans, i coneixent aquesta possibilitat amb bastant antel·lació. El resultat va ser aclaparador; un percentatge baixíssim a les balears (menys d'un 15 per cent em sembla) i a Menorca per sota del 10 per cent, de la massa de població a la qual afecta realment aquest tema. Ara es veu de forma clara que el Decret TIL vol tapar el "forat" que es va obrir amb aquest desgraciat procés. El que més em pesa és el fet d'haver pagat el seu cost econòmic entre tots els ciutadans. A totes les famílies que ara hagin de fer una despesa "extra" en llibres de text i material escolar, per l'aplicació del TIL, sense poder fer servir llibres que provenen dels programes de "reciclatge" que han engegat les APIMAS dels centres, segurament tampoc els farà massa gràcia.
Com a professor puntualitzaria que en el Decret TIL es contempla la seva implantació (imposició) des de ja mateix en l'inici de cada cicle educatiu, tant a Primària com a Secundària. Sense els recursos necessaris i amb la disminució de les plantilles, aquest fet provoca que tots els esforços que fins aquest moment es podien destinar, per exemple, a mesures per l'alumnat amb necessitat de reforç educatiu dintre el centre, ara no hi podran ser. Els equips directius dels centres, tan criticats aquests dies, han de fer una obra d'enginyeria per donar-hi cabuda amb el que es té. Gran mèrit no reconegut. És ben al contrari: se'ls criminalitza per defensar l'educació.
Sr. Gomila, en el seu escrit afirma que el primer any d'implantació del TIL pot ser "difícil", i que la cosa millorarà amb el pas del temps, fins arribar a dir que "el tercer año será ya un gran éxito". No sé fins quin punt és conscient que aquesta frívola afirmació implica que la "dificultat" la pagaran els alumnes, sobre tot de nivells intermitjos (2n cicle de Primària i ESO), que sense estar-hi preparats, hauran de rebre un parell d'assignatures en anglès, a banda de la pròpia assignatura de Llengua Anglesa. Això no farà sinó variar el nivell educatiu, però cap avall. Li puc afirmar que aprendre conceptes tan "simples" com un sistema d'equacions, explicat en la teva llengua, és dificultós per un alumne de 1r d'ESO, quan i més si la matèria s'imparteix en anglès. Una generació perduda. Un gran percentatge de l'alumnat amb llacunes de coneixement que s'aniran arrossegant any rere any... perquè en el següent curs, el Decret TIL suggereix que sigui una altra matèria la que s'imparteixi en llengua anglesa, i afegirem més desconeixement de la matèria curricular en cada assignatura. No cal ser gran coneixedor de l'estadística per saber que el percentatge de fracàs escolar anirà "in crescendo". Estarem, llavors, creant analfabets del coneixement. I no serà per manca d'esforç del col·lectiu d'educació que, a la fi, sempre mira per l'alumne.
Remarcaré, per si no ha quedat clar, que qui patirà les conseqüències de l'aplicació del Decret TIL seran els alumnes. Ni els pares, ni les mares, ni la resta de família, ni els mal anomenats "pancatalanistes", ni tan sols els partits polítics... Aturin-se a pensar una mica i a raonar una mica més. Sr. Gomila, en el seu escrit no apareix en cap moment nomenat aquest col·lectiu (els alumnes), i el triomf o derrota es refereix a una batalla político-ideològica que poc té a veure en incrementar o disminuir el nivell educatiu. A més, establint indirectament paral·lelismes entre la il·legalització d'un partit polític (amb un gran recolzament social) i el sector docent, no ajuda a clarificar la situació, sinó a radicalitzar postures i desviar l'atenció de la gran preocupació real del nostre col·lectiu docent: els alumnes.
Joan Mercadal García
Professor i pare
Las playas
de Menorca
Llevo ocho años en Menorca, disfrutando de la belleza de sus playas.
Playas limpias, de agua cristalina, de entorno natural, bien cuidadas.
Pero este año me ha sorprendido mucho, están sucias y con porquería, hecho que en estos ocho años no había sucedido nunca. Realmente es una pena ya que es el bien más preciado que tiene la Isla y se ha de mimar.
Busco qué ha podido cambiar y solo identifico algo: el cambio de Gobierno!
Silvia Sabater
Sant Lluís