Les curioses cartes a la premsa a favor del TIL
Des de fa uns dies, els diaris de les Illes Balears publiquen cartes al director de persones que s'expressen a favor del TIL, el projecte del Govern de Bauzá per arraconar el català a favor del castellà, i per imposar l'anglès sense que ni professors ni alumnes hi estiguin preparats.
Els i les signants d'aquestes cartes es presenten com a pares i mares de família preocupats per l'educació dels seus fills.
Però crida l'atenció que totes aquestes cartes emprin invariablement i únicament els pobres arguments del PP per defensar el TIL, amb les mentides habituals incloses: que els professors polititzam l'educació, que adoctrinam els alumnes, que no volem que aprenguin més anglès, etc.
També crida l'atenció que algunes cartes escrites per gent de Menorca incorporin paraules ben mallorquines, com "nins".
I encara crida més l'atenció que, cercant per internet el nom d'aquestes persones que signen les cartes, amb freqüència et trobis que són militants del PP, o gent que ha anat a les seves llistes electorals, o familiars directes (marits i mullers, germans, sa mare...) de coneguts càrrecs públics del PP.
La conclusió òbvia és que aquest degoteig de cartes a la premsa a favor del TIL és la resposta obedient dels soldats-clons del PP a la consigna rebuda des de la direcció al partit a Palma: tothom a escriure cartes, que estam perdent la batalla de l'opinió pública. "¡A sus órdenes!"
Com diu un tuitaire menorquí, és bastant patètic que els del PP només siguin capaços de convèncer els seus per donar suport a la porqueria del TIL. I un altre twitaire és demana: ¿es pensen que l'opinió pública és beneita?
Miquel Àngel Maria,
Ferreries
Les lleis es fan per
a complir-les
Sóc una mestra d'un centre escolar de Mallorca i estic molt molesta amb tot el renou que ha creat la implantació del TIL. Crec que les lleis es fan per a complir-les i no per a fer amb elles el que més ens interessa. Em refereixo als directors i als professors i companys meus de les nostres Illes. Estic cansada d'escoltar reunions, claustres i assemblees que tenen com a tema central, i únic, què fer per a rebel·lar-se davant tot allò que faci olor a PP?, ja siguin retallades, TIL, borsa d'interins... Com si fos tot nou.
Una de les frases més escoltades a aquestes reunions és "que els alumnes no tenen la culpa de res", però pareix que només és un enunciat que serveix per a tot, per autoritzar qualssevol mesura, encara que el majors perjudicats, siguin "els que no tenen culpa de res".
M'agradaria que ja que hi ha docents que saben emprar aquestes paraules comodí que no els tremoli el pols a reconèixer que s'han equivocat i diguin "perdó". Tal volta així s'inicia el diàleg. Que els enfrontaments personals no són adequats en aquestes tasques; les ideologies s'han de deixar als passadissos dels centres educatius, o millor dit fora dels centres; i el que s'ha de fer es començar a pensar en el mètode de com millorar el nostre anglès perquè "els que no tenen culpa de res" s'ho mereixen.
Maria Verger Noguera
Montuïri
¿Cómo se financiará el proyecto Menorca Talayótica?
El pasado miércoles asistí, con motivo del V Forum de la Illa del Rei, a la puesta de largo de la solicitud, desde el Consell Insular, de la Menorca Talayótica como Patrimonio de la Humanidad.
Excelentes las intervenciones de los ponentes:
Margarita Orfila, menorquina, catedrática de Arqueología de la Universidad de Granada,justificó sobradamente cuales son los méritos y las condiciones que cumple la solicitud para que deba ser aceptada.
María del Mar Villafranca,desde su experiencia como directora del Patronato de la Alhambra y Generalife, dejó claro que la declaración no es más que el principio, que el entusiasta apoyo que veíamos aquella tarde allí debía continuar y plasmarse en gestión eficiente para después de la declaración.
El divertido discurso de Miguel ÁngelFurones, presidente ejecutivo de Publicis Iberia, que no dejó de ser crítico con losprototipos turísticos al uso, sugirió un relato propio y específico para nuestra isla. Isla que, por sus especiales características, podría resultar utópica, pero que, a pesar de los muchos olvidos capitalinos, existe realmente en este extremo oriental de España.
María Rosa Suarez-Inclánque, como presidenta Nacional de OICOMOS España, asesora técnica de la UNESCO en la tarea de evaluar las solicitudes para ser declarados Patrimonio de la Humanidad, calificó como notable la labor realizada y ajustada a las condiciones la solicitud presentada.
En plena celebración no pude evitar recordar la necesidad que tendrá el proyecto de financiación oficial, no tan solo para llevar a cabo la solicitud, sino para gestionar el Bien Cultural después de ser declarado Patrimonio de la Humanidad.
Tengo sobre la financiación mis dudas, basándome en lanegativa del Gobierno del Partido Popular a aprobar en los Presupuestos Generales del Estado, para el año 2013, una partida de 400 000 euros para el proyecto de solicitud de la Menorca Talayótica como Patrimonio de la Humanidad.Entiendo que siendo una enmienda del Grupo Parlamentario Socialista,a propuesta de este diputado,tuviera el destino que tuvo, la papelera.
En este tiempo de crisis, tan poco propenso para la lírica, espero que en esta cuestión no se repita la contradicción, no infrecuente, entre un Consell insular que propone de forma unánime y un Gobierno central, del mismo color político, que niega.
Guillermo García Gasulla
diputado en el Congreso
por Illes Balears, PSOE.