Molt més que doblers
A algú que hagi seguit amb un poc d'interès i sense molts prejudicis aquests darrers cursos no li serà difícil afirmar que en el centre de les reivindicacions dels docents (a Menorca) no han estat mai els doblers. Sense deixar de ser cert el retall en els nostres sous i la sostracció d'una de les nostres pagues, ningú podrà dir que a les nostres diferents actuacions, manifestacions, concentracions, tancades... aquests fets hagin esta protagonistes. Per a molts de nosaltres és molt més important la pèrdua de companys que han quedat sense feina, companys amb els que compartíem projectes i il·lusions i amb els que intentàvem cada dia fer el millor la nostra feina.
També ha estat molt important veure com les condicions generades per les retallades amb l'elevació de ràtios, descens d'hores per a preparació de material, coordinació, tutories, atenció a pares... dificulten poder atendre com es mereixen els nostres alumnes tenint en compte la seva gran diversitat, i fa gairebé impossible una atenció individualitzada.
A aquestes circumstàncies se li ha sumat el tracte rebut per part de l'administració. Som un col·lectiu que ja està acostumat a que no es conti amb ell per a dissenyar els plans de millora o les lleis d'educació (penjar un powerpoint a la pàgina del ministeri no és comptar amb nosaltres), però de la indiferència s'ha passat a la desconfiança, el desprestigi, i l'atac. Aquest tracte rebut per part de l'administració no només perjudica el bon clima als centres, imprescindible per fer una bona feina, sinó que va minant la il·lusió i l'optimisme necessari per dur endavant amb un mínim de garantia d'èxit la, per nosaltres, importantíssima tasca de l'educació del nostre futur. Il·lusió per seleccionar els conceptes fonamentals, les competències bàsiques que els alumnes han d'adquirir i comunicar-les el millor possible. Il·lusió per relacionar els conceptes i les competències plantejant activitats contextualitzades, interdisciplinàries, complexes, diverses i guiades per aconseguir aprenentatges estructurats i sòlids. Il·lusió per analitzar de manera reflexiva i crítica les situacions d'aprenentatge i les activitats, amb la intenció de millorar tant la nostra intervenció. Il·lusió per no perdre mai de vista que aprendre no és simplement memoritzar i acumular informació. Aprendre és molt més, és reestructurar el sistema de comprensió del món i poder comprendre la realitat. Aprendre és poder resoldre situacions problemàtiques, en les quals cal buscar informació, cal trobar les explicacions i les interpretacions pertinents que facilitin la comprensió del problema, saber tenir opinió pròpia i saber-la defensar amb arguments convincents.
Il·lusió per ser capaç de crear situacions d'aprenentatge variades i adequades a l'edat de l'alumnat que permetin la concreció i realització de seqüències didàctiques, amb activitats diverses per facilitar la implicació de l'alumnat i crear complicitats que permetin l'aprenentatge. i sobre tot optimisme, per saber potenciar en l'alumnat el desig i la decisió d'aprendre, per intentar crear situacions reals, estimulants i obertes i fer veure a l'alumnat per a què serveix aprendre.
Fer entendre als al·lots la utilitat personal i social dels aprenentatges. I a tot açò hem de sumar els processos d'avaluació, la tutoria, la relació amb les famílies i les relacions necessàries per al funcionament dels centres…
Però ningú és capaç d'intentar realitzar una tasca tan difícil si no és confia en ell, si se'l posa constantment sota sospita, si comprova dia a dia l'hostilitat del seu entorn. I ja si que ho veus tot negre quan un company teu absolutament entregat a la feina, disposat a assumir una responsabilitat i una quantitat de feina molt per damunt de la que, qui no es dedica a açò, no és capaç d'imaginar, si el director del teu centre es expedientat per la teva administració. Per més voltes que li dones no ets capaç d'entendre com hi ha gent que sembla encantada amb el tracte rebut per aquests companys capaços d'engegar i de portar endavant un projecte de centre i que l'únic que han fet ha estat respectar el paper del Consell Escolar on estem TOTA la comunitat educativa representada.
Per tot això demanem l'anul·lació dels expedientes oberts als directors; així mateix demanem que l' administració estableixi un procés de diàleg amb la comunitat educativa formada per professors, pares i alumnes per tal d'assolir els objectius que tots volem: fer feina per una educació pública de qualitat per a tots i totes... és a dir, molt més que doblers.
Plataforma en Defensa de
l'Escola Pública Menorca.
¿Compañía low cost?
Hoy se han comprado en la compañía VUELING de low cost, los siguientes tres billetes para viajar:
1.- 29.9.2013 Un billete de Stuttgart (Alemania)-Barcelona. Precio: 69,99 €
2.- 6.10.2013 Un billete de Barcelona – Madrid. Precio: 44,99 €
3.- 27.8.2013 Un billete de Menorca – Madrid. Precio: 250,09 €
¿Low cost?, ¿Bajo coste?. Eso será solamente cuando le conviene a esta compañía. A partir de ahora intentaré viajar en cualquier otra compañía que no me engañe.
Juan Carlos Amich
Mahón
¿Cuándo se limpiará el prat de Son Bou?
Una de las zonas húmedas de Menorca de 73 hectáreas de extension, y que actualmente está abandonada, no de ahora sino que fue en 1970, o sea que hace 43 años cuando fue limpiada su conducción pricipal que es la " mina" que desemboca en Talis, perteneciente a Es Migjorn Gran, el agua sobrante del Prat por mor de las lluvias, que se extiende desde Son Bou, Sant Jaume Torresolí y como dije desemboca en Talis, pues al Prat el agua de lluvia le llega desde tres conducciones que son y estan ubidcadas cerca de las antiguas casas del predio de Son Bou de Baix, otra en el Molí de La Vall de Sant Jaume y la fuente de Torresolí. Cuando en aquellos años, hasta los 70, estaba limpio su cauce, el agua que iba al mar, el agua salía limpia,y en el Prat se sembraba arroz. Pero desde que se dejó de limpiar la "mina", en estos 43 años, allí solo falta un perro muerto, (y pongo en duda quer si se limpiase no saliese alguno). En aquel año dos hombres en una semana lo limpiaron, ahora tal vez necesitarían 4 hombres durante un mes, pero al menos sería un paraje agradable a la vista, y sus aguas no tendrían que romper y salir por tres partes del arenal, como son la charca de los patos, otro cerca de la piedras del purgatorio, y en la medianía de Talis, haciendo imposible que los ciudadanos puedan pasear sobre la arena de la playa en otoño, invierno y primavera, teniendo que ir un tractor antes de empezar el verano para tapar con arena los ríos de agua sobre el arenal, porque el Prat no tiene otra salida hacia el mar, siendo dichas aguas de todos los colores y olores, por estar estancadas. Se ha preservado la vegetación de las dunas, ¿por qué no se ha hecho lo mismo con el Prat? En los años en que la "mina" estaba limpia hasta se podía pescar en ella pues los peces en días de temporal por la noches se guarecían en ella subiendo hasta el Prat, y por la mañana, cuando volvían al mar se podía pescar, llops, anguilas etc.
¿Se imaginan el Prat limpio, con aguas cristalinas, absorbiendo el agua de las conducciones por las que discurre, y que desemboca en él?, pero sobre todo la salida de esta a través de la "mina" hacia el mar, sería un paraje grandioso y que haría y daría nombre y más valor a dicha playa de Son Bou.
Miguel Perea Cavaller
Alaior