Projectes, mentides i confusions educatives (I)
El darrer projecte de la Conselleria, el TIL, ja va néixer amb controvèrsies i dificultats. Davant aquests la sra. Juana Mari Camps no ha volgut introduir cap esmena, acord i consens (quan ella sempre ha dit que era dialogant i demòcrata). Al contrari, ha extremat més les mesures amb raons únicament polítiques, com són l'obertura dels expedients als tres directors de Maó i amb mentides dient que aquests expedients eren obra del Servei d'Inspecció.
Així no es poden trobar solucions als grans problemes que tenim.
M'explicaré: el principal problema del nostre sistema educatiu és el fracàs escolar i la gran taxa d'abandonament dels nostres alumnes. Resultats espantosos i dels majors de l'estat espanyol. Davant aquest desastre, atribuïble a multitud de factors, el nostre Govern no els analitza i no els intenta solucionar, sinó que a més a més pren mesures contradictòries per a la seva millora, com són la reducció del pressupost, la reducció de professorat, l'augment de ràtios, l'augment d'hores lectives, la supressió de programes de reforç, la no subtitució de les baixes dels treballadors, … Totes aquestes coses s'han dit i repetit moltíssimes vegades i no se n'ha fet cas.
Apart d'això i enlloc d'afrontar i solucionar els problemes, el nostre Govern se n'inventa d'altres que no existien, (deien que la majoria de pares volien que els seus fills comencessin l'aprenentatge escolar en castellà) no sé si per despistar o…, com va ser durant el curs 2011 – 2012 l'elecció de la llengua catalana o castellana d'aprenentatge per als alumnes que començaven la seva escolarització. Tot el curs van tenir enredats els equips directius de Primària, anant d'una banda a una altra, canviant i modificant instruccions, ajornant els terminis establerts i fent gala que per aquesta qüestió hi hauria tots els recursos necessaris (cosa estranya perquè fins el moment només havien fet retallades). Al final el resultat obtingut no va ser l'esperat i per aquest motiu es dirigiren personalment i per dues vegades als pares per comunicar-los que encara que la preinscripció estigués feta i els terminis esgotats, si volien podien reconsiderar la seva opció. Fet deslleial i que ens va costar molts doblers. Aquest resultat no ha agradat a la Conselleria, ja l'havien pronosticat entesos en la matèria molt abans de que fos real i evidentment fou perquè qualcú va crear un problema que no existia.
Ah! i al principi de curs 2012 – 2013 la Conselleria va delegar en els centres la responsabilitat i l'aplicació pels alumnes que tinguessin, bonament com poguessin, sense cap recurs ni econòmic ni personal com havien promès.
No contents amb aquest fet, a qualcú se li va acudir cercar un altre problema per despistar-nos del problema principal, que és que els nostres alumnes no tenen un nivell acceptable d'anglès. I això és cert, com també és cert que els nivells de matemàtiques, llengües, ciències socials, ciències naturals, música, arts plàstiques, … tampoc són acceptables, d'aquí vénen les grans xifres i tants per cents del fracàs i abandonament escolar. Però bé, el més important és que sàpiguen més anglès i les demés matèries no importen. I vet aquí que per solucionar-ho es crea el ja tan conegut i maleït Tractament Integral de Llengües, més conegut pel TIL. La idea no és dolenta del tot, el que sí que és dolent és la manera com la Conselleria l'ha duit a terme, donant-lo a conèixer dos mesos abans d'acabar el curs (sense importar-li a la Conselleria la gran feinada i estrés que es genera en els centres al final de curs) i sense saber molt bé com s'hauria de fer; treient un decret on s'obliga a tots els centres de Primària i Secundària, els hi agradi o no, estiguin preparats o no, sigui bo o no per als alumnes, …. Una imposició sense pressupost i sense recursos, no una proposta com fins ara sempre s'havia fet a l'hora d'implantar nous programes. I, que una vegada s'ha redactat el decret, se n'adonen que no aconsegueixen realment el que volen, ja que hi ha un article 20, on la majoria dels centres s'hi acullen, però els resultats per a la Conselleria són petits. També s'ha de dir que si un centre no presenta projecte, automàticament haurà de fer les classes meitat en català i meitat en castellà (l'anglès no importa), perquè en realitat el que volen, no és que els alumnes aprenguin més anglès (filosofia del decret) sinó que la finalitat és reduir les hores d'ensenyament en català; sense mirar quina llengua és la que menys dominen els alumnes i s'ha de potenciar, ja que l'important és que en acabar l'escolaritat els alumnes dominin per igual el català i el castellà. Per evitar tot això es dicten, posteriorment, fins a dues instruccions de rang inferior per obligar a fer més hores d'anglès.
Francesc Cardona Natta
mestre d'Educació Infantil
STEI Menorca
De interrogantes
y de esperanzas
Comparto con el señor Plantalamor el interrogante sobre la mejora en el aire acondicionado del Museo que dirige.
En el debate de los últimos Presupuestos Generales del Estado (PGE), años 2012 y 2013, nuestro Grupo Parlamentario Socialista (GPS), a instancias de la Federación Socialista de Menorca (FSM), presentó una enmienda para que fuera incluida la correspondiente partida, previamente periodificada, para la puesta en marcha del aire acondicionado en el Museo de Menorca, no aprobada por el grupo mayoritario del Partido Popular (PP).
Es necesario que el Consell Insular, en relación a otro interrogante -el de la financiación de la solicitud de Declaración de Patrimonio de la Humanidad para la Menorca Talayótica-, explique, en un ejercicio de obligada transparencia que no de fácil propaganda, a cargo de qué partida presupuestaria se están llevando a cabo los trabajos de la solicitud y las mejoras en algunos de los yacimientos -poda de arboles, iluminación-, dado que la partida de 400 000 euros propuesta por nuestro grupo en los PGE 2013 con este fin fue rechazada por el Grupo Parlamentario Popular (GPP).
La esperanza llega de la reciente noticia sobre la declarada voluntad del Gobierno de incluir en los próximos PGE de 2014 las partidas necesarias para la puesta en marcha de la planta potabilizadora, su conexión a la red de abastecimiento de agua potable de Ciutadella, y el inicio de una conexión con el resto de la red insular.
Espero que se haga realidad la potabilidad de nuestras aguas y podamos abandonar la poco ecológica costumbre de acumular cientos y cientos de envases plásticos del agua mineral que consumimos. Residuos depositados, la mayor parte de veces, en los contenedores destinados a tal efecto, pero que, en otras ocasiones, acaban abandonados por las cunetas de la carreteras de ésta isla Reserva de la Biosfera.
Guillem Garcia Gasulla
Diputado del PSOE en el Congrés