L'equitat sanitària no arriba al transport públic: som un ciutadà com els altres?
A les Illes Balears només hi ha un hospital de referència, Son Espases, al terme municipal de Palma a l'illa de Mallorca. Per raons d'eficiència, eficàcia i cost, els tractaments més especialitzats només s'hi poden fer allà. En el meu cas concret, em referiré a la radioteràpia.Vull manifestar, en primer lloc, que el personal del Servei, des dels metges fins els especialistes en radioteràpia, és exemplar. He rebut un tractament personal i he estat tractat amb paciència, delicadesa i una gran professionalitat.
Però pels qui ens hem de desplaçar, malalts, per rebre tractament a una altra illa, enfora de casa se'ns plantegen altres problemes. Només us parlaré del transport públic.
Quan arribam a Palma amb tots els documents que diuen que hem de rebre tractament allà, i vaig a treure la targeta ciutadana de transport se'm diu que no som ciutadà, ja que no som resident al terme municipal. I jo dic que des de què se'ns obliga a desplaçar-nos som residents, som ciutadans de l'Hospital Son Espases. Els menorquins, com els eivissencs i els formenterers, hem contribuït amb els mateixos imposts a la construcció i el manteniment de l'Hospital i hauríem de tenir els mateixos drets de transport que els residents a la capital que, a més, no han d'abandonar la casa per rebre tractament, amb les despeses econòmiques i emocionals que suposa.
Reivindic el dret de tots els desplaçats de més de 65 anys, a poder tenir la targeta de pensionista per poder viatjar, sense límit d'ús per 7 euros al mes, com fan els residents de la capital. I aquest dret s'hauria de fer extensible no només al malalt desplaçat, sinó també a l'acompanyant. És injust que un desplaçat com jo i l'acompanyant, que he rebut 39 sessions de radioteràpia, hagi hagut d'afrontar una despesa de 300 euros, aproximadament, mentre que si hagués estat un resident a Palma, aquest cost hagués estat, tirant per alt, de 28 euros. I per això em deman, som un ciutadà com els altres?.
Fraterno Lluch Tudurí.
Maó
Denuncia de incumplimientos
En Ciutadella y en pleno casco antiguo, en un huerto con entrada por calle Sant Joan, casi cada noche (sila climatología lo permite) en extensión y ocupación ilegal se produce "venta ambulante con algo de botellón". Hasta las 2.20 horas, aproximadamente, de la madrugada, con animación y vocerío.
Las señores.regidoras de Policía y Gobernación, al igual que la Policía Local, tienen conocimiento de tal atropello a la convivencia ciudadanaen que incurren los señorespromotores.
Pero parece ser que una inoportuna timidez colectiva les impide actuar como sus cargos requieren.
Sería conveniente que toda persona que tenga aprecio a la buena convivencia comercial y al legal descanso, a fin de recordarles sus obligaciones y "ayudarles" a que superen ese problema de timidez-bloqueo, efectúen las pertinentes quejas.
Francisco Moll Marqués
Ciutadella
En quina llengua estudiarà la meva filla?
El proper divendres la meva filla June començarà 5è de Primària. Amb la il·lusió del primer dia i les ganes de veure els i les amigues. Jo en canvi visc aquest començament de curs amb ràbia. El sentiment exacte que visc s'anomena indignació-amb-majúscules.A dia d'avui -9 dies abans de començament del curs- desconec per complet quines llengües haurà d'utilitzar la meva filla a l'escola. Igualment ningú m'ha facilitat informació sobre en quina llengua s'impartirà cadascuna de les matèries. A dia d'avui l'escola de la meva filla no té un projecte lingüístic aprovat per començar a aplicar-se a l'inici de curs. És inaudit. Estem xerrant de l'educació, amb la que tots ens omplim la boca dia rere dia? I una servidora crida a l'escola i demana: però que es farà ara? Resposta: esperem instruccions de la Conselleria. No es sap res. Increïble. La Conselleria no va aprovar la proposta de Projecte Lingüístic que va elaborar l'escola. I des del juliol que es va comunicar que no estava aprovat....silenci. I arribem a dia 4 de setembre. La Conselleria no ha informat a l'escola de la meva filla ni li ha donat cap instrucció sobre les llengües a l'escola a partir de divendres que ve.
Però governants d'aquesta terra... vostès es pensen que poden experimentar amb la meva filla a una setmana vista? Què poden improvisar lliurement la programació lingüística de tot un curs només uns dies abans?
A dia d'avui encara no sé quins llibres s'han de comprar. Quan ho pens se'm dibuixa un interrogant majúscul: perquè resulta que en aquesta situació no hi estic sola, hi ha els pares i mares dels gairebé 175.000 alumnes d'Infantil, Primària i Secundària de Balears. És una situació certament increïble, no s'han aturat a pensar-ho? Una comunitat autònoma sencera, les Balears, en ple retorn a les aules, on els alumnes i les famílies no saben en quina llengua faran les matemàtiques o el medi. No saben quins llibres han de comprar perquè com que encara no s'ha decidit l'anterior (les llengües a utilitzar per a cada matèria), no podem saber quins seran els llibres. És estrambòtic. No hi ha cap papà ni mamà que es senti com jo? De veritat?
Senyors que ens comanden tan democràticament: Vostès varen guanyar les eleccions per majoria absoluta, cert i transparent. Però crec que no és funció meva recordar-los que a vostès se'ls paga per governar i governar precisament vol dir prendre decisions. Aquesta situació és insostenible, facin el que hagin de fer però resolguin-la ja i, si m'accepten un consell, incloguin per a la resolució al col·lectiu de mestres perquè d'altra forma la solució serà només temporal i fictícia.
M'ompliré la boca una vegada més: estem xerrant de l'educació dels nostres fills.
Senyors governants, hi posin solució, millor avui que demà.
Neus Cabot