Qui frissa
tropissa
En primer lloc vull deixar clar que no vull entrar en temes polítics, perquè trob intolerant que l'educació dels nostres fills sigui una qüestió política. Independenment de les meves idees polítiques, que mai he manifestat perquè així ho crec convenient, vull opinar com a mare de tres filles en edat escolar.Des del primer dia que vaig dur la meva filla major a l'escoleta vaig depositar tota la meva confiança en la mestra i així ho he fet a cada curs amb la resta de les meves filles. He trobat, no diré ni bons ni dolents, sinó mestres que m'han agradat més i mestres que manco, però una cosa sí diré, que sempre els hi he donat la meva confiança perquè pens que són els que ens ajuden als pares a educar els nostres fills. Si els professionals de l'ensenyament que cada dia estan a les aules consideren que en aquests moments i de la manera actual no es pot aplicar el famós projecte de llengües (TIL), per què no se'ls fa cas? Algú de nosaltres donaria un medicament als nostres fills que més del noranta per cent de metges no recomanen?
Hem de ser raonables, les coses no es poden imposar ni fer-les a qualsevol preu, perquè els qui ho pagaran seran els nostres fills. Com a mare crec que aquest nou projecte, de la manera que es vol implantar, a la correguda i sense recursos, farà augmentar el fracàs escolar. Hi ha altres maneres d'obtenir un major nivell d'anglès.
Per acabar també vull dir que he escrit aquesta carta, cosa que no havia fet mai abans i potser no tornaré a fer, per demanar que els governants actuals almenys escoltin els pares que han nascut dins una societat democràtica i volen que els seus fills hi continuïn vivint.
Carmén Carrasco Florit
Cala Blanca (Ciutadella)
I els alumnes, què?
A nosaltres qui ens escolta? El govern implanta nous decrets que causen desacords i disputes, i els professors fan vaga per fer-se sentir i veure. I els alumnes, què? Els alumnes estem en un punt en què sembla que no tenim ni dret ni vot, i som els principals perjudicats. La nostra postura és totalment neutra, el que volem és denunciar la nostra situació dins les aules i transmetre el malestar que també patim l'alumnat.El primer que ens van dir el dia de presentació del curs és: "Esteu a punt de començar el curs més dur, més intens i més curt, 2n de Batxillerat. A partir del minut un tot el que fem entrarà a selectivitat." I amb el que ens trobem el primer dia de classe és amb una vaga indefinida. Entra la vaga com a tema a la selectivitat o entra tot el temari que deixem de donar els dies de vaga?
Tots sabem que 2n de Batxillerat és el curs que obra pas, a través de la selectivitat, a la professió que, suposadament, hauràs de dedicar-te la resta de la teva vida. Amb la vaga el que s'aconsegueix és eliminar dies d'aquest poc i valuós temps que tenim de curs, i després ningú tindrà en consideració el temari que deixarem de donar per falta de temps a causa d'aquesta vaga. Cada dia de vaga és un dia menys de preparació de cara a la selectivitat.
L'únic que tenim clar com a estudiants i futurs treballadors i persones que ens veiem obligats a formar-nos al màxim, és que volem aprendre de igual manera català, castellà i anglès, per no quedar fora del mercat laboral en un món globalitzat com el d'avui i el de demà.
Trobeu realment que fer vaga és la millor manera de protestar o simplement és la més fàcil?
Per açò demanem altres formes de protestar per part dels professors, ja que des del punt de vista estudiantil podria considerar-se una paradoxa voler millorar l'educació deixant de fer classe.
Teresa Mora Gener
Laura Moll Taltavull
i firmat de moment per 40 alumnes de 2n de Batxillerat
Ciutadella