Una nova Llei de finançament dels Consells
El passat dimarts, 3 de desembre, a la reunió ordinària del Consell Financer Interinsular, el Govern i els quatre consells insulars van acordar impulsar un nou sistema de finançament per donar una estabilitat definitiva als recursos d'aquestes institucions i posar fi a un model basat en un irregular lliurament de bestretes extrapressupostàries, sistema que havia de ser transitori, però que ha perviscut més de sis anys.
Aquest històric acord s'ha plasmat en un avantprojecte de llei, que tothom pot consultar a la pàgina web del Govern, que lògicament haurà de passar el tràmit parlamentari i que serà llei dins el proper període de sessions. Aquesta futura llei, que ha impulsat el Govern, donarà estabilitat al sistema i suposarà una millora en el finançament actual dels consells insulars, que passarà dels 208.129.505,72 milions d'euros del model encara vigent als 240.629.505,69 milions de 2014, és a dir, 32,5 milions d'euros més.
Hem de recordar que el finançament actual dels consells estava establert a la Llei 2/2002 de 3 d'abril. Una llei que preveia la seva pròpia reforma a l'any 2007. El Pacte de Progrés va ser incapaç, en els seus quatre anys de govern, d'arribar a un acord per la revisió de la llei, perpetuant una situació anòmala que va impedir actualitzar de manera correcta el cost de les competències. La solució a la seva incapacitat va ser establir, amb caràcter transitori, un sistema de bestretes o aportacions addicionals al marge del sistema, a fi de reforçar la suficiència financera de les hisendes insulars. Una fórmula que era un nyap pressupostari, que deixava a la voluntat o a les possibilitats de liquiditat del Govern de torn, el poder transferir les bestretes acordades.
A la fi, s'ha pogut acordar un nou model de finançament que, hem de recordar, ha tingut la dificultat d'haver-se de negociar en un moment de crisi econòmica i de restriccions pressupostàries. El nou sistema de finançament dóna resposta a dèficits estructurals de finançament dels consells; elimina els convenis de finançament de les grans competències, de manera que això ja no dependrà de la voluntat del govern de torn; dóna estabilitat als ingressos en funció de variables objectives i permet també participar en els increments dels ingressos de la Comunitat; garanteix el principi de suficiència i de mínims que estableix l'Estatut d'Autonomia; preveu la revisió, cada quatre anys, de les variables objectives de repartiment i reconeix l'autonomia dels consells insulars.
A més, el text determina que la quantia rebuda el 2014 serà el mínim que hauran de percebre els consells insulars amb vista a les revisions anuals, amb la qual cosa la quantia que rebin en el futur no podrà estar mai per davall d'aquesta xifra.
L'acord és clarament satisfactori per tots, una fita històrica que resol de forma consensuada i definitiva els problemes de finançament dels consells, per açò no s'entenen algunes de les declaracions fetes per alguns representants dels partits d'esquerres que en lloc de felicitar-se per aquest important acord, el que fan és criticar tot allò que ells, quan van governar, van ser incapaços de resoldre.
Ha quedat demostrat que no serveixen per governar i ara comprovem que tampoc serveixen per fer oposició. En una democràcia com la nostra és molt preocupant que els partits d'esquerres estiguin cada vegada més radicalitzats, propers als moviments antisistema i allunyats de la moderació, i que siguin incapaços de reconèixer quan les coses es fan bé, com és aquest cas.
Antoni Camps Casasnovas
Diputat autonòmic del Grup Popular
Portaveu a la Comissió d'Hisenda en el Parlament l
Ciutadella