Que siguin els lectors els que responguin a la pregunta enunciada.
Jo em remetré als fets publicats en carta aquest diari, pel autoanomenat Foment Cultural de les Illes Balears.
El meu desconcert es referma respecte a aquesta associació, en l'estranya manera que tenen de fomentar la cultura mitjançà la confusió lingüística i l'enfrontament . No invento res, doncs en el seu escrit afirmen, de què a Catalunya considerem el menorquí com un patois, un català mal parlat. ¡Primera vegada a la vida que sento semblant bajanada! Si pel simple fet de tenir una accentuació o peculiaritat diferent, penséssim els catalans aquesta barbaritat, hauríem de dir el mateix de cadascuna de les comarques i pobles de la geografia catalana, ja que en totes i tots hi ha anecdòtiques diferències. Perquè ho entenguin millor ho diré amb clau illenca, no es pot considerar rallar migjorner, o l'alaiorenc, un patois del menorquí per no tenir exactes expressions d'un suposat menorquí estàndard. Si pels senyors de Foment, parlar amb l'accent i peculiaritats de cada localitat, és motiu suficient per dir que a Barcelona es parla el barceloní en lloc del català, és evident per iguals motius, que el menorquí no existiria o només el rallarien ells, els fomentins de Foment, ja que per aquests erudits aleshores a l'illa es parlaria el mercadalenc, el ciutadellenc, el maonès...
¿Foment o Fotent ?
Els hi disculpo l'error perquè el català potser és una llengua que no entenen. Passa a molts indrets de regne espanyol. Així doncs, em permetran, per fomentar el bon coneixement de les coses, que aclareixi a aquests senyors que el català és una llengua tan, tan idèntica a la rallada en l' illa de Menorca, que podríem estar hores i hores, dies i anys parlant com si es tractés d'una mateixa llengua.
Tots tenim pares i mares, uns orígens. A Ciutadella se celebra tradicionalment la processó del Tres Tocs on es commemora l'arribada de les tropes catalanes del rei Alfons en 1287, i no precisament la dels reis Mags d'Orient; lingüísticament parlant en aquesta illa, com a ben nascuts que som tots, estem agraïts i orgullosos que els catalans portessin i deixessin la seva sang, la seva fe i la seva llengua en aquesta illa, justament la llengua que durant segles ens han transmès els nostres avantpassats i que el pas del temps també ha dotat d'accent i peculiaritats. Aquella que ens ha permès comunicar-nos, relacionar-nos, per arribar a ser els menorquins que avui som, i no uns altres. La mateixa llengua catalana que aquest recent nascut Foment Cultural de les illes Balears, renega en el seu escrit qualificant-la d'antipàtica i estranya! Senyors de Foment convingui o no els convingui als seus interessos polítics, ja que per aquí poden anar els trets, l' Esperit Sant es va manifestar a Betlem i no precisament en matèria lingüística, i per tant la llengua parlada en aquesta illa ve d'on prové en 1287, i es coneguda en el món com el català . El bellíssim català de Menorca, tradicionalment conegut aquí com el menorquí, tant peculiar i bonic com qualsevol altre dels rallats a altres punts geogràfics, i tant català com el que més. Una parla estimada a Menorca , i també a Barcelona.
Senyors del FCIB, amb tot el respecte, no s'amoïnin si els menorquins no acaben d'entendre les seves bones intencions. De bon segur que a Madrid els hi faran moltíssim de cas.