El passat dijous dia 27 de març ens vam endur una agradable sorpresa. Fullejant distreta«Es Diari» vaig veure una fotografia que em va cridar l'atenció. Mirant-la bé hi vaig reconèixer, entre d'altres, mon pare de jovenet. Era un article sobre l'escola rural de Son Vicent i la primera mestra: na Rafela Casasnovas, o s'àvia Fela, com li deim noltros. Vam córrer tots a comprar «Es Diari» i vaig llegir amb atenció aquell escrit. Vaig llegir-lo amb una mescla d'emoció i enyorança d'una àvia que mai vaig arribar a conèixer i de qui ben poc haviem sentit a xerrar. Poca cosa en sabíem, de s'àvia Fela: que era mestra, infermera, sabia tocar piano i li encantava llegir i pintar. Avui, gràcies a n'Adolf Sintes (qui signa el petit reportatge), la coneixem un poc més. Sabem que va lluitar per un somni (en aquell temps i amb sis fills!) i que la seva veritable passió era l'educació. Pens que, avui, s'àvia Fela estaria contenta de saber que tres dels seus fills també han dedicat la seva vida a la docència, fins el dia de la seva jubilació; i que també té, de moment, tres néts -jo mateixa i dos dels meus germans- que compartim aquesta mateixa vocació.
Encara que no sigui de gran importància, hi ha una petita errada que m'agradaria corregir: la seva filla major no és na Joana, sinó n'Esperança, monja i també mestra. Na Joana (o na Lestonnac, com la coneixem noltros) és una de les seves filles petites, just abans de na Pilar.
Gràcies, Adolf, per donar-nos a conèixer un poc més la vida de s'àvia Fela.