Aquesta setmana s'ha celebrat el Dia del Donant. Donar és un acte solidari. Encara que les ONGs compten la confiança de la ciutadania, només un 10 per cent de la població adulta fa aportacions periòdiques a causes solidàries. La manca de constància en el compromís i el fet que s'actua per impulsos, sobre tot en les situacions d'emergència, fan que el suport a les entitats sense ànim de lucre esdevingui molt puntual. Aquest fet es posa de manifest de rellevància en uns moments que les donacions públiques han minvat dràsticament i moltes ongds es veuen obligades a plantejar-se el seu futur. Menorca no és una excepció.
Un 80 per cent de la població es manifesta a favor de les entitats de cooperació. I tres de cada quatre espanyols opina que és important seguir ajudant a d'altres països, a pesar de la crisi actual. De fet, quan es produeix una catàstrofe i, per mor del bombardeig d'imatges que ens ofereixen els mitjans de comunicació, es crea un torrent d'opinió que es tradueix en una necessitat imperiosa de la ciutadania d'actuar de manera solidària. Llavors, es produeix una allau de donacions que, tanmateix, esdevenen lamentablement puntuals. Un exemple és que, a Espanya, un mes després del terratrèmol d'Haití ja s'havien recaptat 72 milions en donacions privades a ONGds, superant l'ajuda d'emergència del propi Govern espanyol.
A banda de les imatges impactants que ens brinden les catàstrofes, la crua realitat és que vivim en un món injustament desigual, on una de cada vuit persones pateix fam o està malnutrida. A més, en les properes 24 hores moriran 4.000 infants per diarrees, una malaltia que és conseqüència de les aigües brutes; 1.000 dones i adolescents moriran per manca d'assistència durant l'embaràs o el part; 67 milions de joves, la majoria filletes, no aniran a l'escola i prop de 1.000 milions de persones són analfabetes, segons dades facilitades per Intermon Oxfam.
Aquesta realitat, crònica i sovint silenciada, és la que pretenen canviar les entitats dedicades a la cooperació. Cada dia i sense estridències. Però cal la col·laboració de tothom. Amb donacions periòdiques a les ONGds, però també donant-hi suport en les accions de voluntariat i de sensibilització i conscienciació sobre les causes de les desigualtats.
Un dels casos més escandalosos i que, tanmateix, corre el risc de tornar-se invisible és el dels refugiats saharauís. Una població estimada de 175.000 persones (a manca de dades oficials) que des de fa 39 anys viu exiliada al desert, a la hammada algeriana, que per les seves condicions extremes es podria considerar el desert del desert. Durant uns anys, la població espanyola, i també la menorquina, va mostrar una gran predisposició a acollir infants saharauis a casa durant els mesos d'estiu. Era un temps en què el conflicte saharauí ocupava, de manera constant, els espais dels mitjans de comunicació. Avui, la situació que es viu als campaments és terriblement dramàtica, però no transcendeix. I ni tan sols es troben famílies per acollir els infants durant unes setmanes.
El Fons Menorquí de Cooperació defensa la solidaritat com un valor social imprescindible i necessari dels segle XXI: genera equitat, seguretat, projecció internacional, creixement econòmic inclusiu i una ciutadania global. És un valor que garanteix un futur millor per a tothom i que necessita, més enllà d'impulsos puntuals i estridències, del compromís ferma i constant de la ciutadania.