Volia fer un escrit d'agraïment per felicitar a tots els alumnes que enguany han participat amb la nostra escola, que han fets excel·lents concerts, als professors, a la banda, a la coral i a tots els que directa o indirectament participen del nostre projecte aquí, a l'Ateneu Musical de Ferreries. Però m'he aturat abans de posar-me a escriure i he pensat. He fet una mica enfora la vista amb un zoom imaginari i he estat una estona reflexionant amb el que esteim fent. Amb la rel, amb la raó de ser de tot açò, amb la vida.
Quan vaig entrar a dins l'entitat, vaig tenir la grandísima sort de trobar un equip que tenia uns objectius claríssims del que s'havia de fer i dels «perquès». I sobre tot un equip que creía amb aquests ideals.
Ahir vaig veure a la banda jove, els al·lots drets per a rebre els aplaudiments dels seus pares i amics, i a la seva cara un somriure. Un aplaudiment per la feina feta tot l'any, per la constància i l'esforç diari, per haver fet feina amb els seus companys…. amb aquest somriure jo hi crec.
Aquest escrit no es per una audició concreta, ni per un fet aïllat, és per agrair a tots els que creuen que una escola de música té sentit…. no sols tota ella plena de valors culturals o musicals, sinó també per tot un caramull de valors socials que donen una gran riquesa, primer a ells com a persones i en conseqüència as nostre poble. Amb açò jo hi crec.
Un agraïment especial a tots aquells que venen i ajuden…. posant o llevant cadires, animant als joves musics, aplaudint… amb ells jo hi crec.
Als professors que tenen a dins els ossos la vocació i que gasten dia a dia del seu bagatge de paciència per ells, perquè estimen el que fan…amb ells jo hi crec.
Tenir més de dos-cents alumnes a l'escola de música és un orgull. I sabem els companys de la junta directiva de l'Ateneu que segurament no seran dos-cents músics… però si que volem que siguin al·lots que es posin objectius, que es centrin amb l'estudiar, que compartesquin temps amb els companys, que apreciïn la música i l'esforç…perquè és amb açò que creim.
Perquè si no creguéssim amb el que feim, els valors que defensem es dissoldrien dins un temps confús i l'educació seria rància i «mal educada».
Una volta tancat el curs, només me queda agrair per tant amb un «gràcies amics» , a tot els que com jo creuen.