Ens trobem a les portes de començar un nou curs escolar que altre cop es veurà enrarit pel malestar, la crispació, la manca de diàleg... però sobretot un curs més on el dia a dia a les aules estarà regit per un Decret-Llei amb el que els governants de Balears pretenen «millorar el nivell educatiu dels estudiants» a cop d'imposicions, sense escoltar la veu dels educadors, de la Universitat, dels filòlegs. Un Govern on les decisions en matèria d'educació les prenen un farmacèutic i una advocada, que baix el meu punt de vista no són competents en la matèria. Un TIL que té un rerefons molt més polític que no pas educatiu, que no va acompanyat del rigor, eines i recursos necessaris per portar-lo a terme amb garanties i, en tot cas, el que destinen per dotar-lo ho treuen d'altres àrees molt necessàries i a les que deixen coixes.
Crec absolutament necessari que els nostres estudiants dominin el castellà a la perfecció, igual que el català, i també que s'aprengui l'anglès que a dia d'avui es gairebé imprescindible (menys per fer carrera política). Però necessitem un anglès aprés correctament i no pas al nivell que s'adquirirà amb el TIL. He estat un munt d'anys en contacte amb el món de la construcció i mai he vist començar una casa pel terrat, la feina de fer fonaments és lenta i poc vistosa però no obstant és la més important i sobre la que després podrem construir un bon edifici amb un bonic terrat.
Dit açò i deixant molt clar tot el meu recolzament al professorat, també vull donar la meva opinió al respecte de les mesures a prendre. He anat a moltes de les manifestacions i he fet costat a totes les vagues però a dia d'avui m'inclin a pensar que potser la vaga ja no és una eina efectiva per molts motius.
Perquè no hi ha cap economia familiar de cap professor que es pugui permetre una vaga indefinida que potser seria dràstica però efectiva.
Perquè els professors sí que tenen consciència i síque pensen en els alumnes.
Perquè la paraula vaga, sindicats... a dia d'avui té massa connotacions polítiques.
Perquè els inconvenients que suposa la vaga en l'organització domèstica de moltes famílies provoca que aquestes perdin la paciència i en comencin a estar cansades.
Els nostres governants estan emprant de manera populista tots aquests i altres factors per aconseguir donar la volta a la truita i que la vaga se'ls hi acabi girant al seu favor. Pens que en aquests moments fer vaga és com tirar un bon xorro de benzina a un foc encès alimentant-lo i deixant que continuï cremant i destruint tot el que es troba pel davant i que, en aquest cas, es tracta dels nostres fills. No es pot dialogar amb aquell que es pensa tenir el poder i la veritat absoluts. Algú ha de començar el tallafocs i els nostres polítics no ho faran.
Faig una crida al professorat perquè no actuïn de manera que aquests senyors puguin dir que els motius de les queixes són polítics i no educatius. Potser sí que s'hi ha mesclat la política pel mig, però tenc la absoluta certesa de que la gran majoria es mou per raons purament pedagògiques, perquè no volen de cap de les maneres que l'educació d'aquest país torni 40 anys enrere, perquè volen tenir veu i vot en la matèria en la que són competents, perquè creuen en una educació integradora on hi hagi recursos perquè sigui així. Perquè creuen en les noves corrents educatives on l'alumne ha de ser el constructor i protagonista actiu de la seva pròpia educació i no pas en aquelles que han quedat obsoletes i on els estudiants tan sols eren uns personatges més bé passius que es dedicaven a «tragar i vomitar» informació.
Potser és hora de canviar d'estratègia!, no sé com, també us ho dic, però l'ambient de crispació s'ha demostrat que no afavoreix els objectius que perseguiu com a col·lectiu, ni el que pretenem les famílies que us donam suport. No caigueu en el seu parany, demostreu tenir més imaginació que ells. Perquè dins aquest joc cansí i carregat d'energies negatives ells s'hi saben moure molt bé, però potser no en saben jugar cap més. Canviem de joc idò!
La meua modesta experiència em diu que l'agressivitat no fa més que perjudicar a qui l'exerceix i la paraula lluita no té perquè tenir sempre connotacions agressives, per tant continuau lluitant!
Tant debò algun dia en aquest país molta gent es pugui asseure a una taula fent ús d'un bon tarannà per dialogar i construir un vertader pacte per a l'educació fet amb criteris pedagògics i que no es pugui canviar en funció del color polític de qui governi, col·locant així l'educació al lloc que li correspon en un país que pretén ser desenvolupat i modern.