En motiu del lliurament al Consell Insular de Menorca de «Carrers que parlen», projecte aprovat pel Consell dins la convocatòria d'ajuts per a la investigació del patrimoni l'octubre de 2013, volem fer arribar a l'opinió pública unes reflexions generals al voltant de la importància de la història oral alhora que volem agrair la participació de totes aquelles persones entrevistades en aquest projecte.
La història com a ciència s'ha construït a partir de les evidències que els diferents pobles i civilitzacions han anat deixant durant el transcurs de la seva existència; ja siguin aquestes restes arqueològiques, en el cas de la prehistòria, o la combinació d'aquestes amb els textos escrits a partir dels inicis de l'escriptura. És indiscutible i acceptat per tothom el reconeixement d'aquestes dues eines com a proves empíriques per a la reconstrucció del passat. Tanmateix, també és cert que la història oral, aquella basada en la memòria de les persones que van viure directament els fets històrics, és moltes vegades arraconada o desprestigiada front a la historiografia acadèmica. Certament, s'ha de ser conscient dels riscos que comporta: la memòria es selectiva i fugissera i els records poden aparèixer transformats o mediatitzats per les opinions o les impressions personals, sempre subjectives. Tanmateix, és engrescador comprovar les múltiples possibilitats de la memòria oral quan es planteja des dels rigor i la honestedat de les seves limitacions. Triar bé els testimonis, preparar les entrevistes i comptar amb els mitjans tècnics d'enregistrament i conservació adients és el primer repte.
«Carrers que parlen» és un projecte humil que ofereix una primera selecció d'entrevistes, gravades i transcrites, que es posaran a l'abast de tothom a través d'una pàgina web per a la seva consulta i interpretació; però és això: un primer tast d'una feina més llarga i complexa que, al nostre parer, s'hauria de continuar. En primer lloc, perquè ja queden pocs testimonis d'uns fets del nostre passat recent com va ser la guerra civil i la immediata postguerra, molt silenciats fins i tot a l'àmbit familiar i que cal conèixer amb més profunditat. I en segon lloc, perquè aquests testimonis ens ofereixen també una important font documental per consignar aquells canvis quotidians en els costums i la vida d'un poble, sovint no recollits en els llibres d'història, però que han anat configurant la fesomia dels seus habitants. Les anècdotes, el llenguatge i la vida d'un sabater de banqueta, per exemple, reflecteixen tota una manera d'entendre la feina, la relació social, i en definitiva, una forma de viure, avui completament desapareguda.
En tercer lloc, perquè entenem que tots els pobles necessiten de la memòria col·lectiva dels seus habitants per poder definir-se en el present i, en aquests moments en què el món està canviant a una velocitat vertiginosa, la memòria oral i els records personals del passat adquireixen més importància.I especialment, quan aquests mateixos canvis accelerats repercuteixen en les relacions socials i trenquen la cadena de transmissió cultural de generació en generació que permetia la continuïtat d'aquesta memòria personal.
És dins aquest marc que hem d'entendre el projecte «Carrers que Parlen». A través dels records de les persones entrevistades, volem oferir una eina per analitzar les transformacions que ha experimentat el poble de Ciutadella en la seva vida quotidiana des de la postguerra fins l'entrada al segle XXI i contribuir així a configurar un retrat de l'evolució d'aquesta localitat. Per això, no ens hem centrat en els fets històrics (que, per altra banda poden ser consultats en manuals o arxius), sinó que hem fet especial incidència en aquells detalls que la historiografia passa per alt o en dóna unes pinzellades molt superficials. Com recorda la gent de Ciutadella els carrers, les botigues o les persones que vivien al casc antic? Quina memòria guarda de llocs ara ja desapareguts? Quins costums, tradicions i modes s'han anat perdent? Quines anècdotes personals ens ajuden a entendre la manera de pensar o de relacionar-se de fa uns anys enrere?
Aquestes són algunes de les preguntes que s'intenten respondre a través de l'anàlisi de les entrevistes realitzades i de les que manquen a fer. La feina no ha fet més que començar. A partir d'aquest recull de material, convenientment avaluat i contrastat i emmarcat dins el seu context temporal, es poden anar treballant diferents aspectes de la història local. Tot plegat es tracta d'aprofitar els avantatges -no exempts de riscos- de la memòria oral per aprofundir i enriquir la història i la cultura del nostre poble mitjançant la veu dels seus protagonistes.