Continuant amb el repàs de la gestió de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Ciutadella, entre el 2009 i el 2011, i de la planificació que es va fer, parlarem del Teatre del Born, sens dubte, el projecte en el qual hi vam invertir més temps i esforç, atesa la seva complexitat.
TEATRE DES BORN (2009-2011)
Des del mes de febrer de 2006, el Teatre municipal del Born es troba tancat a causa de les greus deficiències que patia i que feien que no es pogués garantir la seguretat dels usuaris. Aquest fet va provocar que Ciutadella es quedàs sense cap espai en condicions ni amb un aforament adequat per a la realització d'espectacles teatrals.
1- PROJECTE. Quan l'equip de govern PSOE-PSM va entrar a governar, el març del 2009, tres anys després del tancament del teatre, vam trobar damunt la taula l'aprovació inicial del projecte bàsic. Com que només s'havia contractat els arquitectes per redactar aquest projecte bàsic, es va haver de fer un concurs públic per redactar el projecte executiu, que va guanyar, aplicant el que marca la llei, José M. Forteza.
El projecte executiu, aprovat definitivament en el Ple de l'Ajuntament de dia 10-3-11, per unanimitat, havia rebut, abans, l'aprovació unànime dels membres de la Comissió de seguiment del Teatre del Born (només a l'aprovació inicial, una entitat havia manifestat el seu desacord per una qüestió d'aforament, que es va veure que era impossible). Per tant, el projecte executiu es va aprovar sense cap divergència d'entitats culturals i partits polítics. Ara bé, la realitat és que el projecte executat no és el que es va aprovar en aquell moment. Basta mirar el llistat de deficiències fet pels tècnics de l'Ajuntament per veure que n'hi ha que responen a modificacions posterior, fetes entre el 2011-2014, que no es van aprovar per Ple, tal i com és preceptiu; i n'hi ha que són fruit de la mala execució de l'obra. El problema, per tant, no és el projecte sinó al fet que l'equip de govern del PP no ha fet un seguiment adequat de l'obra i de la seva direcció durant aquests darrers quatre anys.
2- FINANÇAMENT. Després de molts de viatges a Madrid, es va signat un protocol d'intencions amb el Ministeri de Vivenda per cobrir el cost total de la rehabilitació, 4,4 milions d'euros. Hi faltava, però, aconseguir la titularitat pública al 100 per cent de l'equipament per tal de poder garantir la inversió i veure fet realitat l'objectiu que tots volíem: l'inici de les obres de rehabilitació del teatre.
3- TITULARITAT PÚBLICA. Aconseguir la titularitat pública de les llotges del Teatre del Born va ser, sens dubte, una feina complicada i apassionant, que va comptar, des del principi, amb la bona voluntat dels propietaris. I, aquí, vull dedicar un record sincer a Jesús de Olives, sense el qual el camí hauria estat molt més complicat.
Des del principi, teníem clar que, tot i l'interès general del projecte, havien de respectar-se al màxim els drets legítims dels propietaris i se'ls va fer una proposta que reflectia el doble valor de les llotges. D'una banda, el seu valor més personal i sentimental, que es correspondria amb els anys de concessió; i el més material, el del valor econòmic de les mateixes.
Així, després d'un any de negociacions, de les 23 llotges privades, l'Ajuntament va arribar a un acord amb la majoria de propietaris, i només es van haver d'expropiar per dificultats en els tràmits. Tanmateix, no negarem les dificultats que ens vam trobar pel camí. Tot i que altres equips de governs van començar aquesta tasca, la informació sobre la propietat de les 23 llotges que vam trobar era molt incompleta i, en qualque cas, fins i tot, errònia. Van ser hores de reconstruir la història que amagava cada llotja. Una història que he de reconèixer, però, que va ser apassionant escoltar de boca de qui l'havia servada dins la memòria durant molts anys.
El juny del 2012, deixava l'Ajuntament de Ciutadella convençuda que el camí iniciat tindria continuïtat i que, de cada vegada, era més a prop de fer-se realitat el somni, compartit amb totes les entitats i associacions culturals de Ciutadella, amb tota la ciutadania, de veure el Born obert una altra vegada, acollint concerts, dansa, representacions teatrals i, sobretot, el lliurament del prestigiós Premi Born de Teatre. No ha estat, per desgràcia, així. I dol. Molt.