Avui mateix erem al parc de devora s'escola de Mare de Déu del Toro, al Canal Salat de Ciutadella amb dos fills i una neboda. i mentre jugavem, un ca amollat s'ha presentat a dins el parc, i més enfora es podia veure al seu amo amb la corretja amb la mà.
El meu fill petit, de 2 anys, estava al tobogan, i el ca amb molta juguera s'hi ha ben aferrat. Ell te pànic als cans (perque un dia a la platja de la Vall li va passar el mateix amb una altra ca i des d'aquell dia no pot veure els cans) i ja vos podeu imaginar el panorama, sobretot si teniu fills, la criatura plorant amb tota la força.
I per sorpresa meva, quan li dic al senyor que el fermi tot d'una per favor, me contesta: «Pero si no fa res, ale!», i sense ni tan sols demanar disculpes, m'ha girat l'esquena com si fos jo la que hagues d'estar fermada, no el seu ca.
Jo no don la culpa mai als pobres animals, però a l'incivisme de les persones sí!
A més, et crea un sentiment de frustració molt fort, perquè com que no el coneixes no el pots ni denunciar!
A la societat hi ha unes normes, i tothom (sobretot si no només afecten a un mateix) les haurien de respectar.
A jo aquesta falta de respecte me fa bullir la sang.
A més crec que que s'haurien de posar seriosament amb el tema de les multes o faltes (o com se vulgui dir) al tema de no deixar els excrements dels animals pel carrer. darrerament Ciutadella està molt afectada per aquest tem, pero veig que ningu posa remei.
Els primers haurien de ser les persones que tenen cans, ho sabem, pero cosa haurem de fer si no volem arribar a casa amb les rodetes del cotxet del nadó o les sabates de qualsevol membre de la família plenes de caca de ca. (És una de les coses que molesta a tothom, tengui o no mascota a casa).