Els professors dels Departaments didàctics de llengua i literatura catalanes dels instituts públics d'educació secundària de Menorca, IES Biel Martí, IES Miquel Guàrdia, IES Cap de Llevant, IES Pasqual Calbó, IES J.M. Quadrado i IES MÀ. Cardona, davant la proposta de Foment Cultural d'un nou model lingüístic acordam de fer les següents consideracions:
1. El parlar de Menorca forma part del conjunt dels parlars que s'aglutinen sota la denominació de llengua catalana. Entre parlar menorquí i parlar català no hi ha una diferència de grau. De fet l'única manera natural que tenim els menorquins de parlar català és parlant el menorquí.
2. Totes les llengües presenten diversitat interna, cosa que li dóna riquesa i versatilitat. Aquesta diversitat no és incompatible amb la disposició d'un model compartit de llengua comuna que es fa servir per a les situacions més formals, el model de llengua estàndard, que no és altra cosa que una creació cultural elaborada per moltes llengües per necessitat comunicativa i de cohesió.
3. Totes les persones aprenen la seva llengua pròpia en el nucli familiar en els registres quotidians. És objectiu de l'escola ampliar el ventall de registres a fi que els alumnes dominin la llengua per a diversitat de situacions comunicatives més formals. Volem dotar-los d'una competència lingüística en la llengua pròpia de Menorca, el català, que els permeti de fer ciència, exercir de periodista, crear obres literàries, treballar d'advocat, o complir qualsevol altre ofici amb dignitat lingüística.
4.La construcció d'un model de l'estàndard en qualsevol llengua és la d'assegurar la intercomprensió entre tots els parlants per sobre les diferències dialectals.
5. El model estàndard no perjudica la parla local, més tost la reforça perquè li dóna la seguretat de la normativa i la potència d'uns registres més amplis.
6. Als centres escolars ens preocupam justament de la riquesa dialectal de la llengua i fomentam les formes correctes i genuïnes de la parla menorquina.
7. Explicam als nostres alumnes que una llengua és una eina d'una gran versatilitat i adaptació, que cada registre serveix per a situacions diverses. De la mateixa manera que ens vestim d'acord amb la situació social, ens mudam lingüísticament per a les situacions formals i llavors empram les formes cultes i estàndards.
8. Consideram que el model proposat per Foment Cultural no contribuirà a reforçar les formes dialectals pròpies del menorquí, sinó que conduirà al desprestigi de la parla perquè el seu objectiu és deslligar-la de les formes cultes de la tradició literària compartida.
9. L'autoritat acadèmica és la UIB, que és la competent en temes lingüístics, i l'Institut d'Estudis Catalans que fixa la normativa, a la qual hi han contribuït menorquins il·lustres com Francesc de Borja Moll.
10. No acceptarem cap model que té per intenció trencar amb la unitat de la llengua catalana i en conseqüència no aplicarem a les nostres classes les propostes de Foment Cultural perquè va en contra de la nostra pròpia tradició cultural i del consens acadèmic. El secessionisme lingüístic que pretén Foment Cultural no lliga gens amb la pretesa protecció del menorquí. Els greus problemes del menorquí i del català són els mateixos. Els demanam que ajudin els professors a fer de la nostra llengua una eina de prestigi que sigui present en tots els àmbits comunicatius. Aquest és el repte de ver.
DEPARTAMENTS DE LLENGUA CATALANA
Instituts públics d'Educació Secundària de Menorca.