Som en Carlos Cardona, germà d'en Joan, condemnat erròniament a tres anys de presó per agressió sexual a Barcelona. Aquell dilluns nit novembre de 2012 record perfectament que sopàvem junts, el meu germà, la meva companya de pis i jo. Ho sé perquè havíem estat tot el cap de setmana amb els nostres pares que, ens havien vingut a visitar a Barcelona. Era un dilluns de tornada a la rutina dels estudis i de repòs a casa. Tot açò és el que vaig al·legar davant els Mossos d'Esquadra quan em van venir a cercar per testificar, mentre ell encara estava amb els Mossos. Aquell dia no tenia ni idea de què anava tot açò, ni havia vist en tot el dia el meu germà.
Me sent frustrat de ser portador de la veritat d'aquella nit, d'haver jurat davant el jutge de dir la veritat i que no serveixi de res.
Jo tenc molt clar amb qui sopava aquell dilluns. No era un veí de baix, ni el client de la botiga del cap de cantó de baix. Era el meu germà.
Us assegur que si ell fos culpable, la nostra companya de pis no hagués seguit vivint amb nosaltres des d'aquell dia. De fet, encara compartim pis tots junts, i ja han passat tres anys des de llavors.
Si sabés que el meu germà fos culpable, li recomanaria que assumís el seu error, que tranquil, que l'acompanyaríem en la pena, però que no fes patir més els nostres pares.