Voldria donar resposta a l'escrit publicat en aquest diari per Paolo Zerbato Cano perquè, a banda d'uns quants despropòsits i disbarats, em sembla ofensiva cap a l'honorabilitat del diputat autonòmic per Més-Menorca, Nel Martí, elegit democràtcament en les darrers eleccions.
El senyor Zerbato manifesta sentir «vergüenza ajena» per l'actitud del diputat de no assistir a la recepció oferida pels reis d'Espanya al palau de Marivent. Li vull dir que, si viu en una democràcia, se suposa que hi pot haver idees diferents quant a la forma d'Estat i, si ell es considera demòcrata, hauria d'acceptar la pluralitat ideològica en aquest sentit. Però com que sembla que aquest home està tancat i no accepta més que la seva perspectiva, la seva actitud cerril, més que vergonya, em decep.
A més, Zerbato diu que l'actitud del diputat «tiene delito». Qui és aquest senyor per judicar d'aquesta manera, amb tanta sapiència com prepotència, l'actitud del diputat Martí? Jo no m'atreviria a qualificar de delictiva la seva intolerància envers les actituds de la gent que no pensa ni actua com ho faria ell. Perquè el diputat ha argumentat la seva postura, mentre que Paolo Zerbato l'únic que sap dir és que el senyor Nel Martí cobra per dur a terme una representació i que, per tant, té l'obligació d'assistir a la recepció. En tot cas, qui té l'obligació de representar l'Illa serà la presidenta del Consell, qui, essent del mateix partit que el diputat Martí, ja ha dit que hi acudirà pel càrrec que té, però no perquè ideològicament s'ho senti. Personalment, estic molt orgullós de què en Nel Martí hagi actuat d'aquesta manera perquè, en aquest tema de la monarquia, fins ara no em considerava representat per cap dels «representants» polítics que teníem els menorquins, fins que ell, un polític jove de la nova fornada, amb idees clares i transparents, és conseqüent amb el que pensa i no està fermat per suposades obligacions carrinclones ni per formalismes estantissos. Per tant, a mi sí que me representa el senyor Martí quan no assisteix a la recepció reial.
Diu també el ciutadà Zerbato que «los menorquines somos educados y cuando se nos invita acudimos o damos una buena excusa para no acudir». Està clar que el maleducat és ell per no haver rebut una educació democràtica, o no haver-la entesa, ni respectar la pluralitat de parers . Més tenint en compte, com ja he dit abans, que en Nel Martí ha donat una explicació prou clara de per què no hi va. Pel demés, se li nota la maleducació i la prepotència quan, en lloc d'escoltar raons, l'únic que balbuceja és afirmar que «el chico quería destacar y dar la nota». Quan, per tres vegades, tracta de «chico» el diputat autonòmic i el menysprea qualificant-lo de «elemento», també m'està menyspreant a mi com a ciutadà. I en una democràcia que es preï de ser-ho, els seus membres no s'haurien de menysprear, sinó que s'haurien de tolerar. Per tant, a mi, el que m'avergonyeix és ser con-ciutadà d'una persona com Paolo Zerbato, que no admet més que el seu posicinament i que, a més, vol obligar els altres a pensar i actuar com ell, la qual cosa ens remet a èpoques històriques pretèrites que pensava superades.
El senyor Zerbato no deu entendre que una societats és un organisme viu i que, com a tal, es mou, canvia, evoluciona. De cada vegada hi ha més ciutadans espanyols (veure les enquestes del CIS) que estam en desacord amb què l'Estat espanyol es defineixi com a monarquia parlamentària i que consideram que la millor forma d'Estat seria la república democràtica. I, en el meu cas, aquesta consideració no ha nascut com a conseqüència dels escàndols que envolten els membres de la família reial, sinó perquè tenc la convicció de què els ciutadans d'aquest país ja som majors d'edat i no necessitam cap primus inter pares que ens dugui de la mà.