Deu fer uns quinze anys, la vida va portar-me a Menorca. I ara aquesta mateixa vida i les meves inquietuts em porten cap a un altre lloc.
No volia marxar sense donar les gràcies a la bona gent amb la que al llarg d'aquests anys he compartit d'alguna manera la meva estada aquí.
Gràcies als que vareu donar-me la meva primera feina, les cases on he viscut, la nostra amistat i la mà quan l'he necessitada. A la gent amb la que he compartit confidències, xerrades, moltes rialles, festes i pomades. De tots i cada un de vosaltres he après a estimar i respectar el vostre ritme i la vostra terra.
Sempre formareu part de la meva vida i els meus records.
A reveure, que deia un vell conegut.
A reveure, idò.