Fa anys que lluitam per la rehabilitació des Convent, des que alguns líders polítics només concebien enderrocar-lo i fer-hi un aparcament. Precisament perquè la reversió des Convent ha estat sempre un projecte participat i molt estimat ens indigna el que hem de publicar aquest mes a la revista que sortirà divendres.
Es Convent serà una de les eines de transformació cultural i turística fonamental per al poble. S'hi ha abocat molta estima de ciutadans, d'experts, fins i tot dels treballadors que l'estan rehabilitant. Ningú mereix que una fita com aquesta sigui objecte de personalismes en el contingut o d'actituds sectàries en la manera de dur a terme el projecte.
Els avanços que han marcat positivament l'evolució del poble han estat projectes molt compartits i participats perquè és la manera de sumar i evitar grans errades. La restauració de Santa Eulàlia, l'Escoleta des Pouet, El BIT o abans la Trotxa.
La conversió des Convent en centre de cultura i atractiu turístic havia passat un llarg procés, de 20 anys, de diàleg, debat i contrast que va concloure formalment en un Pla director, participat per la ciutadania i aprovat pel ple municipal sense que el PP presentàs mai cap proposta ni objecció.
El setembre de 2014 l'equip de govern del PP va remetre un document a la Conselleria de Turisme del PP, que demanava que s'introduïssin una sèrie de canvis substancials en l'obra de restauració del claustre. Aquest document mai va ser tractat amb ningú més, ni explicat públicament. Ni es va comentar durant una visita organitzada oficial per a les entitats, el febrer del 2015. Tampoc durant les eleccions, el PP va anunciar les seves intencions respecte del que volia fer as Convent. Es tractava d'imposar-ho d'amagatotis per la via dels fets consumats.
Els canvis suposen que l'obra pública pagada amb doblers dels contribuents i de la UE inclogui un restaurant de 644 m2 (tota la 2a planta i part d'una altra però sense muntacàrregues), i quatre botigues. Desplaça la mostra etnogràfica, que n'era el fonament principal, a un paper secundari, i prioritza la mostra de calçat. No soluciona les mancances ni afegeix possibilitats a la sala de l'antiga església. Les sales per a l'activitat de cultura en la planta baixa queden reduïdes a una superfície insuficient.
No serà ni l'edifici per revitalitzar la producció cultural del poble a l'hivern ni es convertirà en el centre turístic que el poble necessita a l'estiu. Ni figa ni rem.
Que no inclogui ni una sola oficina d'informació turística en un poble que no en té i en un lloc que pertany a la Conselleria de Turisme, també ens diu com les altres administracions han deixat fer sense cap tipus d'implicació ni coneixement. Mallorca cau en fora i el govern actual va assumir el projecte que els va deixar el PP sense revisar res en absolut.
Un document com el Pla director que exigeix una tramitació legal no es pot vulnerar per la via dels fets consumats, perquè suposaria que els criteris nous introduïts sense cap tipus d'argumentació ni validació empírica se sobreposen a la feina i les garanties que la llei exigeix a un Pla director. Quan no es justifiquen els criteris acabam en els aeroports sense passatgers o les ciutats de la justícia sense jutges... L'Ajuntament ha promogut l'incompliment i el Govern l'ha assumit com a promotor de l'obra.
Estam convençuts que si la Unió Europea hagués sabut de bon començament que els milions que s'havien de gastar en la restauració d'un BIC en més d'un 50 % havien de destinar-se a explotacions amb afany de lucre, de cap manera hauria atorgat cap ajuda. No descartam una reacció i revisió per part dels funcionaris europeus, amb tota la raó, pel poc rigor i per la falsedat.
Però el més greu de tot és aquesta manera de fer d'amagatotis, d'ocultació i de menysprear la demanda incansable que aquest era un projecte de tot el poble i que l'havia de controlar tot el poble. Han fet tot el contrari. Si no es corregeix, serà una més d'aquelles excepcionals obres públiques promogudes pel PP a tot l'estat espanyol que han acabat en no res i són una vergonyós monument al personalisme. Els sona allò del aeropuerto del abuelo de Castelló? No serà tant però del mateix l'estil.
Demanam una revisió profunda, arguments, participació, llum i taquígrafs, i que sigui el projecte cooperat de tothom. I la intermediació de persones de pes capaces de posar seny i de reconduir el projecte al servei del poble. Açò i més a la revista «S'Ull de Sol» d'abril.
Associació Cultural S'Ull de Sol
ALAIOR