Record sentir un renouer per les finestres del bar, que va ben animat, obstacles preparats enmig de la pista, les quadres més blanques que mai, gracies a l' esforç dels socis, nirvis per el que serà el dia, el dia que tots els que estimem el nostre esport esperem impacients, la Diada.
Ja expectants els dies abans, perquè arriben els cavalls de Mallorca, per ser els primers en veurer-los baixar del camió, i quins cavalls! Cada any que venen ens donen espectacle i emoció a les nostres carreres.
Ja arriba el dia, just entrem dona gust mirar les escalinates hi ha un gentà, el bar es respira un ambient festiu, i a les quadres s'ensumen els nirvis. La pista va plena, i fer premi no serà fàcil, es mesclen les camises que veiem cada setmana, amb les des nostres companys de ponent i les camises que venen de Diada en Diada dels nostres amics de Mallorca. Jo només esper que mon pare o m'ho mare facin un premi, i així poder baixar de la pista damunt el cabriol amb la copa, i un somriure d'orella a orella. Sabent que si el matí no ha pogut ser, el capvespre ho tornarien a provar. Ah! I veure el capell volador de'n Martí Fluxà celebrant la victòria d'algun dels seus equins.
En fi, records d'una infància que m'agradaria que tots els al·lots/es que juguen per l' hipòdrom no es perdessin, i que per desgràcia l'any passat (Diada 2015) ja no va ser igual. Aquí tenim els premis petits, i correm per afició i fer una festa, la Festa des Trot. L' al·licient que puguin tenir els amics de Mallorca per venir a competir, és poder repetir, i així donar opció a que es puguin fer les carreres de: dames, trot muntat, aprenents, especials velocitat, nacionals, estrangers... ja que no tenim una plantilla tant àmplia de cavalls.
Amb tot això vull fer una crida a la Federació balear de Trot, que ens deixin seguir disfrutant de la Diada com ja fa 30 anys que es ve fent, i la normativa que ho impedeix no els hi serveixi d' excusa. Me sent afortunat perquè he viatjat i he viscut a llocs on em puc dedicar professionalment a n'aquest esport, on el nivell d'exigència pels nostres esportistes (cavalls) és molt més alt i res té a veure amb el que podem exigir dins una pista com la nostra, on som amateurs.
A més, no sé si vos sona una carrera internacional que es disputa a Estocolm, segur que sí. Allà corren els millors cavalls del món, i els cavalls donen es màxim a cada carrera. La competició es bassa en dues semifinals i una final que es disputen en poques hores de diferència, exacte és sa carrera que tenies en ment, l'Elittlopet, disputada a finals de maig. Estic xerrant d'una jornada que es disputa a Suècia, un país on es respecta i s' educació que es té cap el cavall no s'iguala a cap altre lloc, ho sé de primera mà, i no tenen cap inconvenient en que puguin córrer dues vegades en unes hores de diferència.
Només esper que aquesta carta serveixi per conscienciar si cap encara un poc més. I ens permeteu continuar disfrutant de la Diada, la festa de tots.
Juan Orfila Pons
l MAÓ