Passats uns dies des de la repetició de les eleccions, i després de llegir (i reflexionar) molt sobre el resultat, he arribat a una conclusió sobre per què no va funcionar la unió de les forces progressistes. Podríem escriure un llibre explicant tots els motius, perquè hi entren molts factors en joc, però jo n'apuntaré un que crec que és possible que sigui el més important.
Després de l'experiència de les municipals, on les agrupacions d'electors (coalicions en alguns casos) van fer un molt bon paper que, fins i tot, ens ha portat els ciutadans a governar a algunes de les ciutats més grans de l'estat, i en el cas de Menorca a llocs com Maó, Sant Lluís, Ferreries... per mi fa palès que els pactes «per dalt», sense la participació ciutadana, no han agradat. És imprescindible la participació activa de tothom perquè un projecte funcioni i perquè ens sentim tots implicats i representats.
Des de les «cúpules», i des d'alguns sectors més conservadors, tenen certa por a la pèrdua de la identitat o de la motxilla plena de lluites, de l'oblid de les victòries que van costar suor i a vegades també sang.
Però això no ha de ser així, des de la participació individual, respectant les lluites de tots i cadascun dels participants. Totes aquestes experiències han de ser portades a un lloc per ser compartides i tingudes en compte. Es tracta de dur les idees i propostes a un espai de debat comú, per contrastar des d'un esperit crític i constructiu. Des de la sinceritat, l'honestedat i la humilitat, intentar fer veure les coses positives de cada proposta. I per altra banda, estar oberts a sentir-ne de noves, de diferents, ser receptius i respectuosos.
Des del meu punt de vista, ha arribat el moment de fer una profunda reflexió i començar a fixar-nos en les experiències municipals, com Ara Maó, Volem Sant Lluís, Som Es Castell... per, des de «baix», anar creant una majoria social (ja existent, però separada pels partits polítics) que d'una vegada per totes faci el camí necessari fins «dalt», per canviar pas a pas unes polítiques que ens fan mal com a societat i com a individus.
Per això, des d'aquestes línies, faig una crida a tota aquella gent que estigui disposada a treballar en la construcció d'un espai progressista comú, on el centre d'unió siguin les persones. On els partits facin una passa enrere per donar-hi suport, perquè aquesta també és la seva lluita.
Ha arribat el moment de fer extensius els projectes municipals a l'àmbit insular. De baix cap a dalt.