El títol que encapçala aquesta carta parteix d'un to sarcàstic si prenem en consideració el tema a tractar. Costa de comprendre que, d'ençà l'any 1992 —data en què s'inaugura el Canal Salat— el tram de vorera que condueix al centre de salut es trobi en unes condicions tan lamentables. El sender (el qual s'inicia a l'altura dels cinemes i arriba fins a la rotonda del centre) està mancat de protecció pels vianants, sobretot, si tenim en compte el tipus d'usuari que en fa ús: infants, persones majors, persones amb cadira de rodes, etc. El camí s'estén per sobre del barranc, amb el risc que això comporta, sense cap tipus de barana o arrambador com a emparament per les persones que hi transiten. Al mateix temps, s'ha convertit en un niu d'escombraries deixat a la sort de moixos i gallines; certament, em resulta paradoxal que aquesta sigui una de les poques maneres que hi ha per accedir a un centre de salut.
Quan ens queixem del mal estat dels carrers, posem el punt de mira en l'asfalt i els vehicles, obviant que les ciutats són un recurs al servei dels habitats i cuidar-ne els seus camins hauria de ser una prioritat de salut pública. Durant els últims vint-i-quatre anys, hem vist mutar el color polític del nostre Ajuntament, però cap dels tants s'ha compromès ni preocupat per l'estat d'aquest passatge.
Al meu entendre, cal denunciar la situació d'abandó que pateix la zona adjacent al Canal Salat, ja que, tornant als tòpics: val més curar-se en salut.