Ara, a es Migjorn Gran –com en d'altres pobles de Menorca (gràcies, Ferreries, per ser com sou)– alguna gent està lluitant per la recuperació dels camins que havien tingut dret de pas tota la vida.
Al meu poble, es Migjorn Gran, l'Ajuntament i el propietari estan negociant el dret de pas del camí de Binigaus Nou. Jo pens que això va per llarg, tenint en compte que hi ha documents que acrediten que ja l'any 1913 els propietaris d'aquell lloc van donar el dret de pas a l'Ajuntament de Mercadal (al qual pertanyia es Migjorn Gran en aquell temps).
M'agradaria saber si algú l'ha revocat, l'esmentat dret, des d'aleshores ençà. Estic convençut que no, perquè durant la meva època de regidor ja em vaig interessar profundament per aquesta qüestió i pels camins en general.
En canvi, hi ha un camí que fa molts anys que ningú no en parla, que és es Camí Vell d'es Migjorn a Ferreries. Aquest camí passava –i dic passava perquè avui en dia no és així– a la vora del lloc de Biniatzem, i d'aquí cap a Ferreries, el propietari actual en va llevar la paret seca de la banda dreta i ho va convertir en el que ara sembla una tanca més de la propietat. A es Migjorn Gran encara queden moltes persones –jo mateix entre elles– que poden testimoniar que això és així, i que desconeixen completament qui ha atorgat el permís per a realitzar aquests canvis. Seria molt interessant que l'Ajuntament exigís a aquest propietari que li mostrés el document que li ha permès cometre aquesta malifeta.
Segons diu un escriptor del Principat que fa uns anys –al començament d'aquesta crisi que patim, que no acaba ni acabarà mai– va escriure un llibre on assegurava que estem tornat al nou sistema feudal; jo pens que té tota la raó i demano: als nous senyors feudals que tanquen camins i lleven drets de pas que daten de temps immemorials... qui els pararà els peus? Crec que a Menorca, com a molts altres llocs del món, ens cal un altre Robin Hood que aturi les seves ànsies de més propietat, perquè el sheriff de Nottingham no ens ajuda gens, realment.
La terra lliure en tots els sentits, i si és pública, encara molt més.