Quan vaig veure en Raül Castro, anunciant la mort del seu germà Fidel no vaig poder fer de menys que traslladar-me a 1975 quan Arias Navarro va anunciar la mort de Franco, to i cerimònia idèntica, en aquell moment vaig pensar que és un gran greuge per la Humanitat que els dictadors morin al llit de vells.
Com a persona que creu amb la llibertat de l'individu per sobre de tot, i estic, com la majoria de la gent, en contra de totes les imposicions siguin feixistes o comunistes, al escoltar aquests dies les justificacions de l'esquerra cap a la dictadura cubana he pensat que potser seria hora de què es traguessin la careta, diguessin les coses clares i ens diguessin que hi ha dictadures bones sobretot si són d'esquerra, o com va dir el senyor Noet diputat de Catalunya Sí que es Pot, que «lo de Cuba no era una dictadura, era un 'altra manera de democràcia, de partit únic». Tots els dictadors tenen darrere un grup de comparses que van bé amb aquell règim (dreta o esquerra) que aguanta la dictadura, controla i elimina les veus dissidents i ho justifica tot.
No puc imaginar a ningú defensant de la mateixa manera una dictadura de dretes, ja que quan els dictadors són de dretes ho són perquè de per si són males persones, imposen un règim totalitari pel gust de fer-ho, mitjançant un cop d'Estat creant un règim a on desapareixen totes les llibertats, el dret a reunió manifestació, el dret a organitzar-se sindicalment, el dret a poder expressar-se lliurement, com estic fen ara, en definitiva el dret a ser tu com a persona i el fet de oposar-se amb sort et pot portar a la presó i amb menys sort davant un piquet d'execució, els que hem viscut la dictadura franquista sabem molt bé com anaven les coses, però quan això mateix es fa des d'una dictadura comunista es vol justificar dient que s'ha fet una revolució popular per alliberar al poble de l'explotació i del capitalisme salvatge, però per imposar aquesta revolució es fa el mateix que la dictadura de dretes, perquè també es perden les llibertats individuals, s'empresona als que no pensen com ells, es fan desaparèixer als opositors, que també acaben davant d'un piquet d'execució, en aquest cas popular en vers de ser militar com a les dictadures de dretes. Jo, no sé trobar-hi la diferència.
Desgraciadament els que no ens mirem la política a través del color «dels seus» i no justifiquem lo injustificable cada vegada estem més en minoria, perquè aquesta societat s'està radicalitzant perillosament, i em fa pensar en què passaria amb la nostra democràcia si algun dia guanyen els que pensen com Alberto Garzón que va dir en relació a la mort de Rita Barberà que «la podia respectar com a persona però no respectava les seves idees» quan la base de la democràcia precisament és el respecte a les idees dels altres encara que no es comparteixin, que aquestes idees es puguin debatre i intentar mitjançant les urnes aconseguir que el poble lliure i sobirà els doni suport i poder-les portar a terme democràticament. Quan no es respecten les idees dels altres, s'acaba la democràcia.