Com deia el clam d'una coneguda marcar de torrons... «Vuelve a casa por Navidad» , en el cas que ens ocupa, la publicitat, torna a entrar en les nostres cases. Ja ha començat la cursa per captar l'atenció dels consumidors, i en especial, parlarem dels fillets i filletes. Un ampli ventall de joguines i productes s'hi publiciten i, a mesura que aquestes festes s'apropen, el frenesí publicitari augmenta.
Un dels principals objectius de les campanyes publicitàries és cridar l'atenció dels més petits de la casa, que veuen un munt de temptacions, ja que la majoria de productes infantils no són tan anunciats durant la resta de l'any. Un bombardeig publicitari molt ferotge i esgotador passa pels nostres ulls i roman a les nostres ments estones i estones: no només veiem l'espot a la pantalla sinó que sentim allò de «Jo vull açò, jo vull allò... mami jo em demano això i això i això»... sinó que inclús taral·legen les cançons dels anuncis i coneixen de memòria el que diu cada personatge. Tanta reiteració incideix en els seus desitjos , gustos i, per suposat, en nosaltres mateixos, doncs acabem cedint als dels nostres fills; i aquí rau un punt a tenir en compte: els nins influeixen decisivament en les compres que els pares realitzem.
Als 18 mesos un nin comença a reconèixer els logotips; als 3 anys, segons els experts, creuen que les marques els ajuden a expressar la seva identitat. La cultura del consum és més difícil d'evitar pels nins avui més que mai, especialment amb els anunciants que s'adrecen directament a ells, pràctica que va sorgir a finals dels 801. Tinguem en compte que molts d'aquests nins als que van dirigides les campanyes encara no han desenvolupat l'habilitat de resistir-se al poder persuasiu dels anuncis. Els més menuts de la casa, en ocasions, no distingeixen la programació de la publicitat. I és aquí on comença el nostre treball, de pares.
Des de l' EOEP enviem una mena de «consells» per tal de tractar de reduir l'impacte de la publicitat als nins i nines en general, i sobretot en aquestes festes nadalenques:
1.- Gestiona l'accés dels teus fills a la publicitat sempre que sigui possible. Escollir canals de televisió on no hi haja anuncis, o posar pel·lícules de DVD/Blue Ray... Evita els catàlegs en general, doncs suposa molta informació que pot incitar a un consum indiscriminat.
2.- Explicar-los la veritat. Contar-los (amb un discurs adaptat a la seva edat) quina és la funció de la publicitat i com ens venen la moto. Es tractaria d'explicar-los com ens fan que comprem coses que realment no volem.
3.- Ensenyar-los a decidir i a dir No. .Que desenvolupi un judici crític personal que permeti confiar el seu propi criteri, allò reduirà l'impacte de la publicitat en els desitjos dels nins.
4.- Ensenyar a detectar manipulacions emocionals. La publicitat nadalenca és especialment «tocadora» de les parts més sensibles i emotives: no importa què hem fet la resta de l'any, en aquests moments hem d'estar junts, compartir, pensar en els més desafavorits... i tot allò són valors prosocials, i sembla que al Nadal s'hi converteixen en agents motivadors del consum. Si parlem de tot allò de manera senzilla ells i elles ho comprendran i seran menys vulnerables a la manipulació.
I sobretot, sempre, parlar, dialogar, explicar o com vulguem dir-ho, amb els fillets i filletes sobre el que ens aporta benestar i el què no. Analitzar el missatge publicitari ocult.
La publicitat sempre torna a casa per Nadal … estem preparats?