En Juanin ens ha deixat... Notícia que, encara que esperada, ens ha deixat a tots molt tocats…. Sabíem de la gravetat de la teva enfermetat, els metges t'ho havien confirmat feia uns dies, ..... no hi havia res a fer…. La notícia va ser un gran cop, que tu vas afrontar amb una increïble enteresa.. Fins i tot a alguns els vas telefonar per donar-li personalment la mala notícia... increïble. Una lliçó de fortalesa i de personalitat la que ens has donat a tots i que mos servirà per ser més forts en aquest difícil camí que és la vida. Fa un parell de mesos ja ens vas dir que tenies la teva esquela escrita… Fa mesos que tu sabies que, més prest que tard, ens hauries de deixar, i que nosaltres també ho hauríem d'anar assimilant. Està clar però que ningú està preparat del tot per rebre una notícia com aquesta. Maleït mal en es menisc, que va resultar ser el principi d'una llarga malaltia, allà tot va començar fa poc mes d'un any i mig. Ho vas passar molt malament a Palma, de fet, molts pensaven que no te'n sortiries, que ja no et tornaríem a veure.
Però te'n vas sortir, et vas recuperar molt i vam poder gaudir, altra vegada, de la teva presència. Aquesta vegada el maleït càncer ha tornat amb massa força... T'has acomiadat pràcticament de quasi tots es vessuts de forma personal. Segur que tenies moments de gran pena, la vida es massa polida per deixar-la tan jove, però tu sempre has intentat ser fort i demostrar-nos a tots que estaves disposat a gaudir-le fins el darrer moment. Quants viatges, quantes excursions, quants dinars i sopars, quants bons moments, quantes exageracions...! Juaninnnn, que no eren 1.000 ses persones que hi havia esperant a la cua del camp, només n'hi havia un centenar, …. Juaninnnn, que que no valia 20.000 euros el cotxe, que només en valia 5.000… et deia na Tere. Ja no hi haurà més quants… Eres una persona molt especial i estimada, irrepetible i per mostra el missatge que vam rebre tots els vessuts des del teu mòbil, poques hores després del teu darrer alè... «A tots els components de Sa Vessa mos fot, que durant tots aquests anys he compartit amb ells vivències, dinars i sopars, que mai oblidaré. Sigui on sigui intentaré muntar un txoco per quan d'aquí a molts d'anys ens retrobem, però no tingueu pressa per venir. Juanin». Genio y figura hasta la sepultura... Una abraçada molt especial a la teva dona, na Tere i els teus fills Joan i Enric, i que sàpigues que a na Tere mai la deixarem sola, vindrà a les excursions, als viatges, als dinars i a traves d'ella, tu sempre estaràs entre nosaltres... no ho dubtis.
Els vessuts mai t'oblidarem amic Juanin, descansa amb pau.