Anava pel carrer i he vist a una al·lota esbelta i d'arrels africanes amb els cabells ben rossos i rissats. El primer que he pensat ha sigut: - I açò és Nova York! Per què he pensat açò? doncs perquè encara que a Menorca la diversitat cultural i racial es vagi incrementant lentament, aquestes coses aquí, a l'hivern, encara sorprenen.
Molts joves se'n van a estudiar fora i ja no tornen, o pot ser estan uns quants anys a fer-ho. M'estic apropant als quaranta i, ara que pens que els meus anys de despreocupació ja s'acaben, em deman si els vaig invertir bé quan vaig decidir de quedar per aquí. Quins motius pots tenir per quedar quan ho tens tot favorablment disposat per partir? En el meu cas, la família. I també que les multituts i el tràfic de la ciutat m'engoixen un poc. Però aquí a Menorca, com no tenguis un bon grupet d'amistats amb qui quedar, t'avorreixes cosa grossa. Diuen que ara es tenen els fills a una edat cada vegada més avançada, però açò aquí no passa massa. És cosa de la ciutat on pots seguir tenint una vida socialment plena siguent el que avui dia es diu un viejoven. Ara se'n comença a xerrar dels tardeos i tal. Però el lema menorquí acostuma a ser: - Estàs avorrit? idò cria fills i compra casa que estaràs entretingut.
Però i si no em vull conformar només amb açò? He d'agafar un avió cada vegada que vulgui sortir de la monotonia? Aquí es fan coses, però se'n podrien fer moltes més. La rutina crec que és un dels grans mals que ens retallen les cames. Com que ja mos costa prou anar a fer feina i tirar endavant les nostres coses de cada dia, després mos queden poques forces per donar. I alguns com a molt aspiren a anar a fer un cap de setmana a l'illa veïna i ja diuen que han anat de viatge.
Suposo que l'objectiu comú d'un poble ha de ser viure en pau. Però «en pau» pot significar moltes coses. Jo crec que una d'aquestes coses podria ser viure feliç. I estic segur que si fèssim més coses junts, ens sentiríem més contents, més felissos de formar part d'aquest poble. Però sembla que tot lo bò ha d'estar concentrat a l'estiu. Durant tres mesos es multiplica la gent, les festes de poble, la platja i el bon temps. I quan arriba l'hivern es produeix com una depressió. Després diuen que és culpa de sa tramontana. Doncs jo crec que no. Amunt l'educació. Tant en família com en societat. Tenim una sala multifuncional a Ciutadella però no l'empram. Per Sant Antoni ja hauríem pogut armar qualque cosa allà, i torrar un poc també perquè feia fred. I el dia de la sobrassada també que podem tornar a torrar. Alguns municipis de Llevant no van suspendre els actes pel mal temps, sinó que els varen postposar. Perquè sempre hi ha d'haver un forat a l'agenda per fer bulla i caliu. Mos diuen que a les Balears som salats però a Ciutadella no ho som de salats, som uns sossos. Després de Sant Joan tots cap es niu, i n'hi ha que ja conten els dies pel següent.
Francesc Casasnovas Salvador
CIUTADELLA