Ja fa uns anys que començava a veure ullastres amb branques que es dessecaven de forma estranya, especialment a primavera i estiu. Després de donar-li moltes voltes, vaig pensar que era algun fong vascular que aprofitava l'estrès hídric produït per la sequera, i que provoca uns símptomes semblants (Verticilium dahliae). Crec que el primer any que m'hi vaig fixar va ser l'any 2012. Més tard, ens van arribar les notícies de l'aparició d'una bactèria provinent de nord Amèrica que estava acabant amb totes les oliveres de la regió italiana de Púglia, i que era capaç d'infectar més de 300 espècies vegetals. Els símptomes eren els que jo havia vist, però em vaig voler convèncer que lo nostro eren fongs. La idea d'una bactèria assassina capaç d'acabar amb tots els ullastres de Menorca era massa terrorífica com per plantejar-s'ho.
Una vegada confirmada la seva presencia a Mallorca i Eivissa, era qüestió de temps la confirmació de Menorca. Si només ens fixem amb els símptomes (a falta d'analítiques arbre per arbre), especialment en ullastres, es pot dir que està estesa per tota l'illa.
Europa ens ha posat en quarantena. Cap espècie, susceptible de ser portadora de la bactèria, pot sortir de Balears. La por és evident. Els efectes sobre l'economia agrícola europea poden ser devastadors. Pensem en les espècies de més repercussió econòmica: olivera, vinya, ametller, cítrics,.... A hores d'ara, el lector es dirà: «Bono, alguna cosa trobaran...». Aquí em sap greu ser pessimista. A dia d'avui, no podem fer res per lluitar contra aquesta malaltia. La bactèria viu a la part interior de les rames i troncs, on forma una mena de gelatina que acaba obstruint tot el sistema vascular del xilema. Aquesta és la principal diferència entre aquesta bactèria i d'altres presents a la mediterrània com la que provoca les berrugues de l'olivera (Pseudomonas savastanoi). la Xylella viu a l'interior en lloc de a l'exterior, on sí la podríem combatre amb productes biocides de contacte com el coure. Els vectors de transmissió de la malaltia són insectes xucladors de diferents gèneres, per tant, tampoc podem aturar la seva expansió. Les mesures proposades per Europa són les de l'eliminació de totes les espècies susceptibles de ser portadores en un radi de 100m d'un arbre infectat. De moment a Balears, al ser illes, ens deixa prendre mesures de «contenció», que estableixen zones de quarantena i l'eliminació, només, dels arbres afectats.
No té cura, ni solució. Què passarà a Menorca? Si fem un llistat de les espècies afectades, veurem que a Menorca no serem massa afectats econòmicament, ja que l'agricultura d'aquí està bàsicament encarada al cereal farratger. Encara que hi ha una incipient indústria vitivinícola i d'olivera, només suposa un petit percentatge dels cultius menorquins. També es veuran afectats els de la fruita dolça, ja que el gènere més comú dels fruiters (Prunus sp.) és un dels llistats. Evidentment, aquests sectors ho patiran, i molt. En canvi si llistam les especies forestals afectades, podem preveure uns efectes paisatgístics catastròfics per l'illa: Ullastres, Alzines, Murtes, fins i tot el romaní..... Tot i que la bactèria afecta de forma diferent segons l'arbre, si la malaltia s'escampa sense control, totes aquestes espècies desapareixeran de forma més o menys ràpida, o es veuran reduïdes a uns pocs individus resistents. Degut a la lenta infecció, i a que no es mostren símptomes fins molt endavant, hem de suposar que en 10-20 anys tindrem un paisatge completament diferent al d'ara. Un article sobre la Xylella titulava: «Apocalipsis zombi». Potser sigui la manera més gràfica de definir el que ens espera.
Però la natura és sàvia. Els arbres resistents transmetran la seva resistència a les seves llavors, i aquestes acabaran tornant a colonitzar l'illa. Quan podrà trigar açò? De forma natural, no menys de 100 o 200 anys.
Podem fer alguna cosa? De moment, res. Als Estats Units, en vinya, han extret gens resistents de ceps silvestres que s'han fet servir introduint-los a peus modificats genèticament per tal de fer-los servir en producció. Allà la xylella és un mal comú a la vinya (Pierce's disease). Però a Europa, açò està prohibit (de moment). La lluita química tampoc fa res. Els únics productes que servirien són els antibiòtics. I clar, no es pot fer servir en vegetals ja que arribaria al consum humà, cosa lògicament prohibida per les seves conseqüències negatives per a la nostra salut, i menys si hem de tractar una massa forestal. A nivell individual sí es pot fer que les plantes lluitin contra la bactèria amb productes potenciadors de les autodefenses (SAR, systemic acquired resistance), però mai l'eliminaran. Per tant, tampoc ens serveix per eradicar la bactèria.
Les universitats de l'estat de Califòrnia, potser el més afectat dels EEUU, duen gastats al 2016 més de 200 milions de dòlars en investigacions, independentment de lo que s'investigui al sector privat. Però la majoria d'investigacions van cap a aconseguir varietats resistents i a mètodes de lluita que facin que la malaltia no sigui mortal. És a dir, tots els investigadors ja donen per perduda la guerra contra la eradicació de la xylella, i ara es centren en com conviure amb ella.