Els seguidors del moviment social Mos Movem demostren no tenir-li estima, ni respectar la llengua (ni la cultura) de les illes; a través de falsament protegir-la, com diuen, de la catalanització, l'estan denigrant una mica més. El català és una llengua normalitzada i normativitzada, és a dir: una llengua amb un dialecte estàndard supradialectal (a destacar el fet que l'estàndard català segueix un model heterogeni, és a dir: la suma de tots els dialectes, sense que cap d'ells en tingui predominança), una gramàtica i una ortografia, amb un àmbit d'us i una oficialitat. Cuidar-la i mantenir-la en aquest estat és l'objectiu de qui la parla, doncs la llengua no sobreviu sense parlants, ni defensors. Aquells que pretenen fer creure que els subdialectes baleàrics no formen part de la llengua que és el català evidencien confondre política amb llengua: és sabut que molts cops el nom de la llengua remet a un lloc geogràfic existent, però de fet xerrar català no implica necessàriament ser català (ni tan sols ser pro-independent, catalanista, o creure en els Països Catalans), pensar-ho és caure en els prejudicis lingüístics de caire polític.
La manifestació del diumenge no és més que una acció reaccionaria davant la normalització del català a les illes, i sembla no tenir res a veure amb la sanitat i el decret (pareix ser, de fet, l'excusa que han utilitzat per imposar una mica més l'altre llengua cooficial a la autonomia). El decret sobre el català a la sanitat pública no s'hauria de prendre com a una mesura pro-catalanista sinó més bé com una llei de protecció de la llengua (tant atacada en l'anterior mandat). Un decret com aquest demostra una intenció per part del govern balear, i dels seus socis, de mantenir viva la llengua (i la cultura) pròpia davant la imposició constant de la llengua oficial de l'Estat, respectant, tot i així, les diferents realitats socials de la comunitat (el decret no es una imposició del català, és – recalc – una protecció d'aquest a través de la immersió progressiva – insisteixo en l'adjectiu – dels professionals sanitaris, de la mateixa forma que anteriorment es va fer amb la administració pública). Les llengües no salven vides, és obvi, però si no ho fa el català tampoc ho farà el castellà; aplicar l'ús del català a la sanitat és cooficialitzar la llengua en un àmbit d'ús on fins ara no hi era present.
Es definitivament molt perillós fer creure a la ciutadania el que no és; moviments com Mos movem no fomenten altre cosa que l'odi cap a una llengua i cultura pròpies. En definitiva, protegir el català és protegir el menorquí.