Quan el 25 de setembre de 2016 Es Diari va publicar la notícia que dos inversors francesos, els senyors Paillard i Moueix, havien comprat Torralba per plantar quaranta hectàrees de vinya i crear un projecte d'agroturisme, jo, que sempre em poso en jardins, vaig enviar una carta a Es Diari que es va publicar dos dies després. La vaig titular «En honor a dos valents», alabava la seva valentia, i des de la meva més modesta opinió, els deia que no sabien a on s'havien posat, avisant-los de tot el que els està passant, els deia que a Menorca vist el calvari que l'administració havia fet passar a emprenedors anteriors a ells que volien potenciar els negocis al món rural, posant-los totes les traves possibles, demanant informes i contrainformes, agreujat per la lentitud en resoldre qualsevol tràmit, havia fet desistir a més d'un. Recomano, per no repetir-ho, que llegeixin el «Bon dia, Menorca» de l'editor d'«Es Diari», Sr. Josep Pons Fraga, publicat a la pàgina 3 d'ahir dijous, que ho explica molt millor i més clarament del que pugui fer jo, totes les penúries administratives que han hagut de passar i estan passant aquests dos valents i que a d'altres els havia fet desistir de l'intent, amb tot el que això representa.
Projectes com aquest, en què es diversifica l'oferta, es reobren llocs sense activitat, es recuperen conreus que tradicionalment s'havien fet a Menorca i que van quedar abandonats en dedicar-se quasi tots els llocs a l'explotació lletera, amb els resultats que estem veient, si tinguéssim unes administracions normals, ajudarien a tirar endavant aquests projectes. Però a Menorca tot és diferent, ja que els polítics se'ls omple de boca de què s'ha de diversificar l'activitat i quan algú ho fa no els agrada i se'ls intenta paralitzar aquesta fins que, per esgotament, desisteixen. Si en tost de jugar-se els seus doblers amb un projecte que crearia llocs de treball, com fan Paillard i Moueix s'haguessin dedicat a posar hotels per abelles solitàries, o qualsevol altra ocurrència, per més peregrina que fos, però amb la paraula «sostenible» darrere no els passaria. És més, des de l'administració se'ls donaria tot el suport possible. Així és a Menorca i així ens va als menorquins.
De totes maneres advertits estaven, ja que en el meu escrit del 2016 també els explicava que a Menorca qualsevol nou projecte que es fa ja surt amb la plataforma en contra incorporada, ja que tenim molt «activista» que solament està esperant que es creï un projecte per anar-hi en contra.
És molt senzilla la vida d'activista, doncs no els cal donar idees, ni crear res nou, mai han arriscat un euro seu per crear un lloc de feina, i aspiren a viure de l'activisme, com algun polític que hem tingut que en el seu currículum el més destacable era ser «activista». Perquè únicament han d'esperar i oposar-se al que fan els altres, i com que encara hi ha valents que s'arrisquen a crear, com aquests emprenedors francesos, els activistes tenen la feina assegurada.