Molts propietaris d'hortals sentim una pertinença a la nostra terra a on anem cada dia a veure les nostres plantes i animals. En moltes ocasions hi viuen moixos que gaudeixen d'una vida meravellosa al camp: pujant a les branques dels arbres i esperant dalt la paret seca l'arribada del seu amo.
Hem observat que una gran majoria d'hortolans, quan pateixen un problema de salut que els hi afecta el deambular, acudeixen igualment a la seva cita diària amb l'hortal: ja sigui amb el cotxe d'un fill o amb la seva cadira de rodes motoritzada.
Es pot veure a les cooperatives i tendes especialitzades de productes agrícoles una gran afluència d'hortolans que hi van a comprar els planters de la temporada, arbres de fruita, etc.
Aquesta gran il·lusió de la gent per sembrar i anar a l'hort es veu truncada per les normatives actuals i per una Administració inquisidora que ho prohibeix tot, a banda de multar de manera abusiva qualsevol construcció en sòl rústic.
Vau permetre tot el que hi ha construït i ara tota la responsabilitat és de la gent.
A quins interessos obeïu?