Costa d’entendre la despreocupació de l’Ajuntament de Maó pel tema de l’aigua potable. Gestionar un bé comú tan delicat com l’aigua que bevem, implica que l’ajuntament ha d’estar constantment pendent de la qualitat de l’aigua que arriba als ciutadans. Però també em costa d’entendre que la companyia Hidrobal veient que l’Ajuntament de Maó no reaccionava al seu advertiment davant els ciutadans, no es posés en contacte immediatament amb l’ajuntament per confirmar que sabien que l’aigua que subministraven no es considerava potable.
El dret de tots a disposar d’aigua suficient, salubre, acceptable, accessible i assequible per a l’ús personal i domèstic, inclòs dins dels drets de protecció de la salut i a l’habitatge del Pacte Internacional de Dret Econòmic, Social i Cultural de 1966 i el dret a l’aigua potable com a dret essencial per al ple gaudiment de la vida i de tots els drets humans reconegut a l’Assemblea general de Nacions Unides en la resolució 64/292 del 28 de juliol de 2010 fan que els maonesos/es també vulguem disposar d’aigua potable en els nostres habitatges.
Puc entendre que la nostra aigua tingui nitrats perquè la nostra terra en té però no entenc que a més ens diguin que pot estar contaminada micro-biològicament quan això és fàcilment i obligatòriament solucionable.
És ben hora que els ciutadans de Maó ens posem en peu de guerra i sortim al carrer a protestar per aquest bé tan essencial que fa anys que se’ns està negant.