Aquestes paraules que pertanyen a una cançó nadalenca, sonen dins meu meditant el Nadal d’avui.
Sembla que tots hem perdut aquest infant de Nadal que va néixer dins un bover, després d’haver cercat, amb els seus pares, infructuosament, una posada on descansar del llarg viatge.
I en perdre el nen hem perdut tot allò que porta el vertader sentit al Nadal.
Fent referència a aquest infant, el profeta Isaïes, segles abans, va escriure que una noia jove tindria un fill i li posaria el nom, Emmanuel, que vol dir «Déu és amb nosaltres».
Hi va haver qualcú que va entendre Isaïes llavors? Què volia dir aquell profeta amb les seves paraules estranyes? Qui seria aquest infant, «Déu és amb nosaltres»?
El mateix profeta va escriure també que «el poble que caminava en la fosca veuria una gran llum, una llum que resplendeix per als que viuen en la tenebrositat». Potser feia referència al mateix nen, l’Emmanuel?
Set segles després, tal com va anunciar Isaïes, va néixer Jesús. Aquest esdeveniment va canviar totes les coses del món, fins i tot, el calendari de la història: ara quan parlem del passat, diem abans o després del naixement de Crist.
L’apòstol Joan, un dels deixebles de Jesús, va escriure al començament del seu evangeli, fent referència a Jesús: «Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als que creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu».
Però quins van ser els primers en rebre l’anunci del naixement del «Déu amb nosaltres»? Tal vegada reis o governants o jueus fariseus que coneixien la llei i, fins i tot, on naixeria el seu Messies esperat. Doncs, no. Els elegits per a veure primer la llum que Isaïes havia anunciat, van ser uns pastors que guardaven el seu ramat prop d’on Jesús va néixer, a Betlem.
Quina va ser la seva reacció després d’haver escoltat la bona nova de l’àngel: «Us ha nascut el Salvador, que és el Messies, el Senyor».
Tal vegada el riure, la burla, la indiferència o la incredulitat.
Al contrari, van creure les paraules de l’àngel i van anar-se de pressa per a veure el nen nascut. I després els pastors van tornar-se a casa amb una gran alegria, lloant Déu pel que havien vist i sentit i perquè tot ho havien trobat tal com els ho havien anunciat.
Aquest Nadal, també, estem necessitats, tal vegada més que mai, de la llum que anunciava el profeta Isaïes i de la bona nova de l’àngel. I tal com els pastors van tornar-se a casa plens de goig i d’alegria, nosaltres també podem experimentar-ho quan trobem l’Infant de Nadal que, per cert, està a prop, al costat nostre.
La llum de Jesús sempre està encesa.