Poques ganes de broma pots tenir quan veus que se'n va a la merda una de les darreres esperances de regeneració que tenia la vida política d'aquestes illes.
Les passades eleccions les va tornar a guanyar el PP i a una distància tan escassa de la majoria absoluta (28 escons en comptes de 29), que l'alternativa d'un pentapartit era d'entrada un disbarat polític. Un disbarat d'aquells que poden acabar desgraciant la democràcia.
Però ho era solament d'entrada, perquè de sortida l'experiència escandalosa dels anys de govern del PP justificava i exigia una reacció de totes les forces polítiques de les Balears. Una reacció en nom de la dignitat que, per més ajustada que pogués semblar, comptava amb l'aval democràtic de sumar un nombre suficient de votants.
Però ja des del començament, en aquest pacte hi havia una peça que grinyolava molt, i era la participació d'Unió Mallorquina. I no per la seva ideologia dretana, perquè en definitiva el que hi ha en joc a les illes no és una opció de dretes o d'esquerres, sinó la recuperació de la dignitat de les institucions i de la credibilitat dels seus representants.
Unió Mallorquina arribava al pacte sense haver fet net, bruta encara de la seva participació en el govern d'en Jaume Mates i de la corrupció que havia presidit tantes conselleries i ajuntaments del seu entorn polític. Però era el partit que feia quadrar la suma de vots i, en conseqüència, el partit imprescindible.
I en nom de la presumpció d'innocència, es podia arribar a pensar que amb el pacte iniciava el camí de la regeneració, de la voluntat de fer política autèntica, que no és una altra cosa que defensar unes idees democràticament i posar-les al servei del progrés de la comunitat.
Però com si mos tocàs viure una tragèdia clàssica, finalment cada personatge ha acabat fent el seu paper, i Unió Mallorquina s'ha demostrat insolvent per participar en la regeneració de la política balear. Ha fet bé en Francesc Antich de rompre les amarres, perquè sinó hauria acabat perdent la seva reputació i també la d'aquestes illes davant el món.
Però el panorama resultant és desolador. A l'oposició, un partit majoritari que encara no ha purgat les seves culpes pel perjudici que ha causat als ciutadans balears, a les seves rendes, a les institucions, a la democràcia.
Enmig, un partit frontissa que ha estat incapaç d'assumir el paper històric que la carambola li havia assignat. I al govern, un conjunt de partits en minoria que han d'afrontar, a més, la pitjor crisi econòmica que ha patit el món actual...
No es estrany que tantes persones sensates demanin ara al Partit Popular i a Unió Mallorquina, que assumeixin la seva responsabilitat en la situació actual i que no posin pals a les rodes, que col·laborin amb el govern amb la humilitat i amb l'amplitud de mires amb què no van ser capaços de governar.
I no és estrany que tantes persones sensates li demanin a Francesc Antich que no abandoni, que no caigui en el parany de convocar eleccions, que continuï governant, perquè tant si el van votar com si no, tenen clar que és l'últim referent que mos queda. I amb les mans netes, perquè no és ver que tots els polítics són iguals. Açò només s'ho pensen aquells que mai no s'han volgut comprometre amb la democràcia.