Un dels objectius de la nostra societat és la millora de la qualitat de vida de la gent.
Això passa per la universalització dels serveis i per assegurar l'accessibilitat a aquests serveis. Segurament no ens posaríem d'acord de com avaluar la qualitat de vida d'una comunitat.
En la nostra societat de consum, una de les mesures tradicionals és la de la renda per càpita i la capacitat de despesa.
Aquesta manera de mesurar la qualitat de vida ha rebut no poques crítiques, la majoria parlen d'altres indicadors (gaudi de béns culturals, sostenibilitat dels recursos, qualitat del lloc on es resideix, grau de satisfacció, etc.).
Amb el que ens posaríem d'acord és que l'atenció social, l'accés al sistema educatiu i a la sanitat són tres components bàsics per fonamentar la qualitat de vida.
L'atenció a la bona salut d'una població és molt àmplia i, en aquesta amplitud, també hi hem de veure el de l'atenció farmacèutica. Durant molts d'anys, a Alaior hem patit una situació de privilegis corporatius que perjudicaven directament la gent en general.
Semblava impossible que una població urbana de 9.000 persones en el nucli d'Alaior només pogués accedir a dues farmàcies.
Això s'aconseguia fent una mitja del total de l'Àrea centre (incloses farmàcies de les urbanitzacions). Era una trampa per mantenir una situació de domini del mercat. Ara, el Govern Balear ha autoritzat l'obertura de dues noves oficines de farmàcia a Alaior.
Ha rebutjat les al·legacions que, en contra, havien presentat aquells que volien seguir gaudint de l'actual situació, i ha seguit la petició que li havia fet l'Ajuntament.
Ja saben que aquesta és una lluita que Esquerra de Menorca teníem oberta des de feia anys, amb mocions, preguntes, recollides de signatures, etcètera.
Per això estic tan content de la decisió i esper que prest sigui una realitat.
Ara, el pròxim repte haurà de ser aconseguir que el terme municipal d'Alaior sigui una única àrea farmacèutica per assegurar que sempre hi haurà un establiment de guàrdia.
Això és bàsic si volem millorar el servei i la qualitat de vida dels ciutadans.
L'obligació d'haver de fer 20 quilòmetres per aconseguir un medicament, molts cops urgent, és encara de país subdesenvolupat.