Síguenos F Y T I T R
Quid pro quo

Ruiz Ponsetí

|

Fa unes setmanes vaig deixar per acabada la biografia de Ruiz Ponsetí, el maonès que va arribar a ser conseller de la Generalitat de Catalunya, i diputat durant 7 anys del Parlament Català, entre 1932 i 1938. La veritat és que ha estat una feina exigent, en part perquè no existia gaire material previ publicat, únicament uns articles de l'historiador català, especialista en Rovira i Virgili, Xavier Ferré i Trill.

En el transcurs de la investigació vaig tenir la sort de trobar un important fons documental de Ruiz Ponsetí al Pavelló de la República, un arxiu que la Universitat de Barcelona dedica principalment al material de la Segona República, la Guerra Civil, i l'exili. Hi vaig fer uns dies de feina i tot van ser facilitats per part de la gent que en té ànsia.

Amb aquesta documentació de primera mà he escrit la biografia d'aquest personatge tan desconegut en la Menorca d'avui. Esper que la feina pugui contribuir, quan es publiqui, a fer-lo més present, a sumar-lo a la referència de grans personalitats que donà la Menorca de fa cent anys. La idea és que un resum de la biografia pugui sortir, amb altres personatges, en la primera entrega del Llibre d'Exilis, que s'editarà el pròxim abril, i que la biografia més llarga, acompanyada d'una selecció d'escrits seus, doni lloc a un llibre singular cap al final d'any.

Ruiz Ponsetí era fill de Ruiz Verd, el creador de l'Anglo-espanyola, va viure a Menorca fins els 16 anys, després ja passà a estudiar a Barcelona. Va llicenciar-se en Econòmiques i en Enginyeria Industrial, va ser professor de l'Escola Industrial de Barcelona, professor de la Universitat de Barcelona i de l'Ateneu Politècnic. Va impulsar el sindicalisme entre els tècnics i alts directius de les empreses, i va decantar aquest compromís cap a un compromís de classe.

Va seguir a Rafel Campanals en la formació de la Unió Socialista de Catalunya, va coincidir amb Joan Comorera a l'hora de crear el PSUC, va ocupar els més alts càrrecs en el Govern de la Generalitat durant la guerra civil i va exiliar-se a Mèxic.

A Mèxic fou el director de l'editorial Atlante, que reuní a gran part dels científics espanyols a l'exili, entre ells al nostre Joan Comas Camps. Bé, la seva biografia és un llibre i no hi cap en un article. Ja l'havia donada per conclosa quan vaig rebre un correu electrònic. Era del director de la Fundació Josep Irla, en el correu només em feia una pregunta: I que sabies que un fill d'Estanislau Ruiz es va casar amb una filla de Largo Caballero? O sigui que el maonès era consogre d'un dels quatre pares del PSOE. Ara ja se m'ha obert una altre via d'estudi per abastar en tota la seva amplitud la personalitat d'aquest personatge.

Lo más visto