F a uns dies vaig lamentar en aquest espai la pèrdua de la capacitat de protesta per part de la societat menorquina davant problemes com el del transport aeri. Ningú no podrà discutir que el que anys enrere era un crit pràcticament unànime dels menorquins ha esdevingut ara un xiuxiueig discret, mantingut per uns pocs. Idò bé, avui cal destacar l'esforç d'aquests pocs, dels qui, malgrat tot, mantenen la capacitat de protesta, de crítica i de reivindicació. Em deien l'altre dia que fer columnes de diari és fàcil, que protestar damunt del paper és relativament senzill. Cert, ho és. Reconec que és molt més difícil articular moviments de protesta per altres vies, però crec que totes les propostes són vàlides si del que es tracta és de beneficiar els menorquins. Una columna a un diari té un pes ínfim, però la lletra de diari ens permet posar damunt la taula temes que a vegades oblidem precisament per culpa d'altra lletra dedicada a altres temes.
Que quedi clar que admir aquells qui encara aviu saben reivindicar. La comoditat i el passotisme de la gran part de la societat no aconsegueix vèncer aquells qui, empesos per la força de les idees, segueixen lliutant. I més mèrit té encara quan aquesta lluita es fa sense el recolzament popular ni mediàtic. Naturalment, la meva columna de l'altra dia no volia generalitzar. No tothom ha perdut la força de la protesta. Potser hauríem de fer més cas als qui la conserven.