Avui va de ver i parlaré de Garzón. Ara podríem sortir al carrer i fer una prova: La pregunta a la gent seria: em pot dir el nom d'un jutge o magistrat espanyol? Estic convençut que Garzón guanyaria de llarg. Sembla que escriure ara sobre Garzón és declarar-te a favor o en contra. Fa uns mesos, el Tribunal Suprem va admetre a tràmit una querella del grup Manos Límpias, que presideix un dirigent del feixista Frente Nacional, on s'acusava al magistrat de prevaricació en la investigació dels crims de la guerra civil i el franquisme, perquè ho feia malgrat saber que és incompetent per fer-ho i ignorant l'existència de la Llei d'amnístia amb què es tapaven quaranta anys de la història d'Espanya. Des d'aquest moment, sembla que s'hagués posat en marxa la maquinària ultrafatxa contra Garzón. Aquesta era la querella nombre 17 que Manos Límpias havia presentat contra ell, fins ara, totes desestimades. El Partit Popular, que també s'havia querellat -sense èxit- contra Garzón, a resultes del cas Gürtel, ha aplaudit la decisió del Tribunal Suprem.
A part, aquest expedient coincideix amb un altre, que s'ha obert, i que és sobre el curs que el magistrat impartí en terres americanes del dòlar, molt ben pagat pel Banc de Santander, la qual cosa algú connectà amb el cas Botin. Se'n recorden del cas Botin?Garzón sempre ha estat un personatge peculiar. No debades era un dels fixos en el partits de les estrelles populars contra la droga, que organitzava Luís del Olmo. De perseguidor de la corrupció del PSOE passà a ser alt càrrec del Govern Felipe González, d'alt càrrec de González passà a reobrir el cas GAL, que acabà amb aquell període del PSOE, de jutge de despatx ha passat a ser jutge de conferència i llibres d'èxit, de passar a perseguir el terrorisme a incloure dintre d'aquest a experiències democràtiques i de llibertat d'expressió com els casos d'Egin i Egunkaria, que ara recordi. Pel seu lloc a l'Audiència Nacional, i també pel seu esperit de brega, Garzón s'ha ficat en casos sempre espectaculars: la investigació contra Jesús Gil, la causa contra Pinochet, la petició per investigar a Kissinger, la causa contra la dictadura argentina, la causa contra Silvio Berlusconi, l'ordre de detenció d'Osama bin Laden, la investigació per blanqueig de diners del BBVA, els casos de tràfic de drogues a Galícia. La pròpia dimensió dels casos ha fet que moltes de les decisions de Baltasar Garzón fossin discutides. Algunes de les persones que ara signen manifests de solidaritat, abans l'han criticat obertament. De fet, ell és qui ha posat sobre la taula quin ha de ser el paper de la justícia en el sistema polític en que coexistim.