Convençut que el municipi és l'espai més important per exercir la participació ciutadana, i que participar del que els altres decideixen no és participar, sinó col·laborar, voldria comentar "el cas de la zona peatonal de Sant Lluís".
Bobbio diu que no hi ha democràcia sense la participació més àmplia possible dels ciutadans. En altres paraules: ser "ciutadà" vol dir alguna cosa més que ser contribuent cada any i votant cada quatre. Els ciutadans han d'estar informats… i han de poder opinar lliurement al voltant de les coses que els afecten.
Sant Lluís ha iniciat el llarg periode de "construcció d'una nova escola" . I alguns santlluïssers, preocupats pel benestar dels escolars i del poble en general, han promogut un interessant debat respecte els avantatges derivats de convertir l´actual zona sanitària-esportiva-escolar i els voltants de la futura nova escola, en zona peatonal.
Des d'una perspectiva pedagògica i de movilitat escolar, els beneficis derivats de la nova zona peatonal són del tot convincents, principalment davant els arguments aportats per les autoritats municipals per negar-se al projecte presentat.
Ara, després de "significatives converses" mantingudes aïlladament amb els diferents grups polítics municipals, sembla que s´ha iniciat la possibilitat de considerar la proposta ciutadana com positiva i realitzable.
Al marge de quin sigui el final de "la zona peatonal de les escoles", seria bo que les nostres autoritats recordin que tot espai peatonal esdevé una oportunitat per la relació… i per fer poble.
La participació ciutadana no s'ha de veure com un perillós intrusisme pels hermètics poders municipals. I menys com una concesió magnànima de les administracions locals, ja que és un dret constitucional. Dret que implica que tot ciutadà que vulgui "participar" pugui fer-ho… però sense ser enganyat ni manipulat.