Ja fa setmanes que ens bombardeigen amb una nova campanya publicitària. Al principi de tot, en les primeres informacions, es deia que la campanya "Esto lo arreglamos entre todos.org" era una iniciativa espontània, de la gent, un calaix en el qual tothom posava les seves idees per a sortir de la crisi i les compartia. Possiblement no servirien per molta cosa, però el simple fet de pensar idees ja significava el propòsit de millorar. Quan la campanya va deixar de ser modesta i va començar aprendre una volada de milions, la cosa ja em va fer mala olor. De cada cop, la campanya se semblava més al discurs del govern, un discurs que té dues parts: a) la crisi és culpa de tots; b) el PP no vol que sortiguem de la crisi, ja que creuen que la crisi els portarà La Moncloa. Massa coincidència amb les tesis de Zapatero i les consignes de Blanco i Pajin. Una gran campanya de publicitat s'imposa, una campanya en la que els culpables de la crisi ens diuen que no hem de ser pessimistes, que hem d'adoptar una postura moral més optimista, que hem d'abandonar aquesta apatia consumista i tornar a comprar molt i que els solucionem el problema que ens han creat. Més endavant vaig saber que rere la campanya milionària hi ha les Cambres de Comerç i les 18 grans empreses del país: bancs i caixes d'estalvis, les grans constructores, les grans empreses que fa uns anys eren públiques i ara són privades, les energètiques, algunes asseguradores.... una representació fidedigna dels sectors que han estat responsables directes de la gran crisi econòmica que patim. Tot i això, amb una intervenció governamentals que intuïm, tenen la barra de dir que ara hi hem de posar tots de la nostra part.
Aquesta maniobra paraoficial que té com a objectiu fer una rentada general de cervell a la població, dur el camí del fracàs. Seria una pena, perquè diuen que els costa cinc milions d'euros. Amb pocs dies, les contestacions han sorgit a les xarxes socials. Dues n'hi ha hagut que m'han cridat l'atenció: la que dóna títol a aquest escrit i que ja ha reunit uns cent mil associats en una setmana, i la que s'ha presentat com "Esto no lo arregla ni Dios". En moltes ocasions, aquestes campanyes oficials, que tracten a la gent de bojos, obtenen els resultats contraris als perseguits. La crisi no s'arranja amb anuncis de publicitat, la crisi es guanya posant en valor polítiques socials i econòmiques o canviant de sistema, tal vegada.