Avui en aquest article, degut a que som temps de Quaresma, he pensat d'explicar la visió que enteníem els al·lots d'un temps passat, de les paraules que he posat per títol; també podria parlar de la forma com ens ho explicaven. Abans de tirar endavant voldria aclarir, que en els temps del qual faré referència, tota aquella gent que no l'ha viscut ho té mal de fer imaginar-ho.
Quan un servidor era al·lot, podria dir que vaig aprendre de resar les oracions primordials d'aquella època, primer que no de rallar; perquè la meva àvia era molt religiosa, com ho eren quasi bé totes les madones i dones del camp. En temps molt antic, cada vegada que es posaven a taula per berenar, dinar i sopar, era costum de resar el Pare Nostre, el solia entonar l'amo abans de començar a menjar, llavors cada dia al vespre, a molts de "llocs " resaven el Rosari, principalment durant les set setmanes de Quaresma. Açò eren els costums i les oracions normals d'aquella època entre la gent del camp.
Una senzilla reflexió
Ara bé, cada època ha estat un temps i cada temps una època. Avui en el temps present, la societat actual de cada vegada els costa més dedicar un poc de temps a la reflexió, durant aquestes set setmanes. No és cap penitència dedicar unes breus oracions a Déu, celebrar el sacrament de la confessió, posar-nos a bé amb els germans, assistir a la celebració dominical de la missa, dedicar un temps a l'educació religiosa dels fills, perquè a l'hora de la seva primera comunió estiguin preparats i sàpiguen que van a fer, quin serà el seu compromís a partir de la primera eucaristia, mostrar de resar en família, fer meditació. Les parelles joves que tenen família, algunes ja posen en pràctica aquesta senzilla reflexió; altres pensen que ja els hi mostraran a la catequesi. No, a la catequesi sols els poden ajudar, però si de casa seva no surten amb uns fonaments, resulta que molts el dia de la seva primera comunió ben poca cosa saben. La meva senzilla opinió, és que els al·lots durant la seva preparació, doctrina o catequesi, a més de resar han d'aprendre de meditar i reflexionar i açò els hi han de mostrar els pares. Moltes famílies joves actuals, han deixat de banda la religió i tot allò que fa olor de capellans, oracions, i misses, pareix com si tinguessin al·lèrgia. Ara quan es fa menció de la penitència i els dejunis o abstinències, llavors és com s'hi hagués entrat una ca dins un galliner.
Tant és així, que s'ha arribat a voler suspendre l'assignatura de religió, ens volen fer llevar el signe cristià, que és la Creu de Déu, dels llocs públics i de les aules escolars. Què vol dir penitència ? O fer un sacrifici durant el temps quaresmal, privar-se de fumar, del cafenet després de dinar, proposar-se resar una senzilla oració abans de dormir etc. Aquesta penitència es pot fer a qualsevol temps de l'any, sols vol proposició i constància. El dejuni, antigament venien obligats a fer dejuni, totes les religioses i els religiosos, també totes aquelles persones que podien els havien de fer. El Divendres Sant era dejuni i abstinència, fins i tot l'exèrcit estava obligat a complir amb aquest manament. Tota aquella gent que feia feines feixugues, carreters, picadors de penya, el servei de les cases nobles i pagesia, degut a que treien la " Butlla ", sols feien abstinència i els divendres de Quaresma no menjaven carn, però estaven dispensats i podien cuinar amb seu cada dia o sia que, si pagaven encara que fos poc, ja no pecaven. Les persones majors, malalts i al·lots petits estaven dispensats.
Una cosa ha duit s'altra
Tots aquells que ens diem cristians practicants, també hem d'observar la llei de Déu quan diu: " Estimaràs a Déu sobre totes les coses i al pròxim com a tu mateix". Què en pensem de tot plegat ? Després de molts d'anys d'anar a volta de garrot, va arribar la democràcia. Ara tothom és lliure de pensar i obrar segons les seves conviccions i consciència, observant però, el respecte envers els altres, l'educació, els modes i les maneres, la formació dels joves, que són el futur del demà etc. Açò seria democràcia neta. Ara bé, alguns no tots, han confús la llibertat amb el llibertinatge; de tal forma que arribaran a convertir la democràcia en desgràcia, perquè una cosa ha dut l'altra i de tot hem passat a res; sermons plens d'infern i foc, dejunis i abstinències primmirats, res de divertiment, oració, penitència etc. Els missatges, en els al·lots encara hi afegien, sa Quaresma i es set peus, allò ens feia obrir uns ulls com a gots, tot era pecat. Era una obligació anar a confessar i treure el bitllet, llavors havíem de passar per baratar-lo o sia enregistrar el nom i llinatges conforme havíem confessat. De tot açò, hem passat a res, perquè una cosa ha dut l'altra. Avui si no van a missa, és igual, si els al·lots juguen amb un equip i no van a la catequesi és igual. Si la part de la cultura, la part religiosa i la part del camp, tenen poc recolzament, per part de l'administració competent, també és igual. Estem en democràcia i tothom té llibertat de dir i fer el que volen, ara prima la llei dels dobles, impostos de per tot en surten, la crisi la pateixen els treballadors, els que manco tenen. La democràcia vertaderament ha dut llibertat, però hem de respectar els drets i els deures, sinó caurem en desgràcia, com he dit abans. No val tenir poder i comandar, també s'ha de tenir seny, i fer les coses amb lògica iguals per a tothom, afavorir els més pobres i necessitats, no vulguem adorar els doblers; ara en la Setmana Santa que està a punt d'arribar, hem de fer un esforç i adorar a Jesús clavat en Creu. Ell ho va donar tot per nosaltres, fins i tot la seva pròpia vida. Tots aquells que ens diem cristians, val la pena que en aquest temps de Quaresma, facem un poc d'oració, una estona de meditació i reflexionar sobre quina és la nostra vida. Que Déu ens doni la seva protecció, il·luminació i esperança. Ara que passem una mala època de crisi, si confiem en Ell les coses sortiran bé.