Delibes i la bandera. Divendres passat va publicar-se la notícia sobre la restauració de la bandera d'Alaior i el descobriment dels que serien els colors originals. Em va interessar veure quina era l'opinió dels lectors i vaig cercar-la en els comentaris a la notícia que es publicaven en les edicions digitals dels dos diaris. No n'hi havia gaire, d'opinions, sis a un diari i dues a l'altre. Una opinió que es manifestava és la d'aquella persona que trobava que era un disbarat gastar-se 13.000 euros en la rehabilitació d'una bandera, que el que s'hauria de fer era deixar-la dins un calaix i invertir els diners en coses mes productives. Crec que és una opinió raonable i compartida per molta gent. Estava preocupat amb aquesta idea quan vaig anar a la presentació del llibre de Manuel Fernández-Miranda sobre les excavacions en el conjunt de Torralba d'en Salort. Per a apadrinar la sortida del llibre, s'havia convidat a German Delibes, arqueòleg, fill del recentment desaparegut Miquel Delibes, que, en algunes fases, havia ajudat a Fernández Miranda en aquelles campanyes a Torralba de fa trenta anys.
Delibes recordà aquells anys i les dificultats que tenien els científics per a trobar institucions que financessin les costoses investigacions, i com es meravellava que, a Menorca, des del segle XIX ja hi hagués hagut aquest interès per a l'arqueologia, aquesta valoració social del patrimoni cultural que es traduïa en les polítiques públiques concretes. És cert, per a la majoria de menorquins la inversió de milions per a restaurar esglésies, per a excavar poblats de fa quatre mil anys, per a finançar publicacions molt especialitzades, per a recuperar patrimoni etnològic major... és una inversió positiva, possiblement no dóna ni un duro, però demostra la sensibilitat col·lectiva per la preservació de la memòria a través dels seus testimonis monumentals. Molt més si després es posen en el circuït cultural i serveix per a promocionar l'illa. Però aquesta valoració del patrimoni cultural ja no és la mateixa quan es tracta del patrimoni etnològic menor i, molt menys, quan es tracta de patrimoni documental i patrimoni artístic. Aquí, encara molta gent pot pensar que s'estan tirant els diners. Perquè? En primer lloc, perquè no és patrimoni que després es pugui posar en una guia turística, o que senzillament es pugui veure, és quasi intangible. Amb aquest patrimoni estam encara en els temps en que Delibes consideraria la prehistòria de l'interès comú per al patrimoni cultural.