La bandera que no ho era.
En poques ocasions hauré trobat un títol que defineixi millor el contingut de l'article. Quan la persona que està treballant en la restauració de la bandera d'Alaior ens va telefonar per dir-me que els colors que tenim dins el cap no són els que són, vaig quedar d'una peça. Ella ho podia assegurar, a més, havia consultat amb experts que no en van tenir cap dubte: els colors de la bandera d'en Barçola no són els que coneixem sinó uns altres. Com es va poder produir aquesta confusió? En primer lloc, els colors de la bandera original, que ja té a prop de 400 anys, s'havien anat degradant amb el pas del temps. Llavors, els colors que es donava als teixits eren naturals, orgànics, no eren a partir de minerals o químics, com ara. Per tant, el pas del temps, i més segons quin fos el sistema de conservació, afectava als colors del teixit. Aquesta és l'explicació que ens diu que l'ocre de la creu de la bandera hauria de ser, en realitat, un vermell, i que el blau quasi cel de les barres hauria de ser un blau pujat, quasi marí. O sigui, una combinació de colors que se semblaria molt poc a la imatge actual que tenim de la bandera d'Alaior. El primer pensament que vaig tenir, després de superar la sorpresa inicial, va ser que mai no podem donar les coses per certes. Fa uns anys, es va decidir que la bandera d'en Barçola seria la d'Alaior: en realitat, de banderes possibles n'hi havia d'altres, en el llibre de Guillermo Pons en surten dos exemples. Fins i tot es podria haver optat per una bandera ex-novo. La decisió va ser la que va ser. Fa uns vint anys, l'Ajuntament d'Alaior va posar en marxa una campanya per popularitzar la bandera i fer que la gent la pengés a casa en dates assenyalades. Es va fer molta cerimònia i hi va haver una escampada de senyeres. Per fer-la es van basar en l'original d'en Barçola, però es veu que ho van fer pel sistema de simple vista. Segons sembla, amb el sistema simple vista, sobre els teixits de quatre-cents anys d'edat, els colors van ser els que ara coneixem. En el nostre imaginari ciutadà, no teníem cap altra referència. L'error era molt possible, fins i tot és possible que uns altres també s'haguessin equivocat. La lliçó és que, en ocasions, convé la prova científica abans que la simple visió del fet, que, en ocasions, la realitat no és com ens sembla que és, sinó d'una altra manera.