El primer record seu que tenc em porta a 1974 o 1975. Una reunió amb ell i en Jaume Peralta a una casa de Ciutadella. Ells dos feien proselitisme entre els joves per a sumar efectius al Partit del Treball que, per descomptat, era el més revolucionari de tots. Si no hagués estat compromès, a lo millor els hauria dit que sí. Qui sap, els joves de llavors preníem les decisions amb espontaneïtat i sense fer-ne gaire història. Hum! Durant tota la vida, més a prop o més enfora, he sabut d'en Ramon Orfila. I crec que sempre he sentit el mateix per ell: afecte. L'etapa de més relació va ser quan vam compartir taxi, per anar de l'aeroport al Parlament. En la banda del taxi també hi havia na Carlota Alberola; érem la banda tricolor. No només compartíem desplaçaments. Malgrat representar partits diferents, compartíem també molts plantejaments en el dia a dia, molts projectes polítics comuns, al Parlament i al Consell Insular. Però, en Ramon ja estava de retirada, enfora quedaven els temps feliços amb en Joan F. López. Junts vam viure el final de Gabriel Cañellas i la primera esperança que un dia l'esquerra arribaria a governar a les Illes Balears. Ell no va acabar la legislatura per a facilitar la substitució en la candidatura venidora. Record que anuncià la seva dimissió un any abans de partir, o sigui que ens vam estar despedint durant un any. Després va aconseguir posar d'acord a l'esquerra àmplia de Mercadal, principalment la gent del PSM i d'Esquerra de Menorca, i ha estat senyera d'una experiència unitària que ha tingut una llarga vida i molts d'èxits, com també ha succeït as Migjorn i a Ferreries, i com m'agradaria que passés a Alaior. Sense saber res, estic convençut que el seu natural ha servit per fer possible aquesta llarga travessia d'unitat, estic convençut que la seva experiència ha servit per a l'impuls històric que ha viscut Es Mercadal durant aquesta dècada. També aquest cop, l'anunci del comiat es va fer amb tres anys d'antel.lació. Haurem tingut tres anys per dir-li adéu. No obstant, tampoc no ha acabat de marxar, ja que ha passat a la presidència de la Comissió Balear de Medi Ambient, que no és una responsabilitat menor, sinó amb molta incidència en el dia a dia municipal. Possiblement, el pròxim comiat ja no tindrà l'impacte dels dos primers. Gràcies, Ramon.